Sóc un cas. He de confessar que les meves visites al teatre no són famoses per la seva assiduïtat. Estic més acostumat a un altre tipus d’art dramàtic en que la platea porta el nom de Congrés i els actors són tan professionals que molta gent se’ls creu. Error meu. Per manca de criteri m’he enganxat a la dramatització sense art, la política.
Habituat, doncs, a contemplar les funcions grotesques de la política espanyola, ni m’ha sorprès la decisió del Tribunal Constitucional, ni molt menys les reaccions memoritzades dels protagonistes, dignes d’una epopeia.
No obstant, quan un es creu sabedor del guió, aquest empra nous camins que bé poden provocar la catarsi a l’espectador. I sent així, aquest dimecres un servidor s’ha quedat ben bé amb el cul tort a la butaca al veure el següent escenari: el Premi Ciutadà Europeu 2014 ha anat a parar a mans de Societat Civil Catalana. Un moment! Abans que em llanceu injúries i dicteris catalogant-me de secessionista ressentit, deixeu-me que m’expliqui, que fins que no s’abaixa el teló, l’obra no s’ha acabat. Aquest premi consisteix en lloar les accions ciutadanes relacionades amb conceptes com integració, tolerància i promoció de la pau, etc. D’acord, com a organització, és evident que aquests valors els transmet. La pífia en la posada en escena europea, ha sigut premiar una ideologia. Ep, que sí, que Societat Civil Catalana es independent i no està vinculada a cap partit polític. D’acord una altra vegada. Però que entre els seus objectius se’n destaqui: “promoure, difondre i mantenir la cultura catalana com a part inseparable de la cultura espanyola comú” o “creure en una Catalunya integrada en una Espanya plural” és ideologia, i això és tan fàcil de reconèixer com els codis i la estètica del teatre musical clàssic, no perdó, encara ho és més.
Per tant, reitero que Europa està premiant una ideologia determinada i, per extensió, n’està desvalorant d’altres. Que no cohesiona al poble català, el moviment independentista? Que no és pacífic, tolerant i integrador? Almenys ho és tan com el que defensa Societat Civil Catalana. Ha rebut algun premi? (La sentència del Constitucional no compta).
Que consti que jo no tinc res en contra de Societat Civil, em sembla perfecte que un conjunt de persones defensi les seves creences polítiques de manera pacífica, és democràcia. Però: o premiem a tots o no premiem a ningú. Si Europa s’ha entestat en posicionar-se com a figurant més que mut en l’obra Catalunya-Espanya amb l’excusa de que és un conflicte intern, ara que no vagi premiant la ideologia que més li convé. Ja vivim una obra prou carregada d’elements tràgics com per posar-hi una cullerada de comèdia. Europa de comèdia. Molta merda.
Pep Sanz (@Pepm_Sanz): Periodista especialitzat en la gestió de xarxes en línia. Reflexions sobre la societat de cap a peus.