Els pantalons, abaixats, i la polisèmia, per bandera. Que la manca de riquesa lingüística no t’impedeixi mai tractar d’imbècils als votants! Puc imaginar la felicitat infinita de llibreters i editors de diccionaris de sinònims i antònims, mentre carreguen caixes als camions que envien a cada seu de cada partit polític d’Europa. Cap dubte sense resoldre, sempre hi haurà un eufemisme per mercadejar amb sentiments i esperances. Quan la semàntica falla, sempre es pot esbossar un nou concepte, o esberlar-ne un d’anterior, com troika. “Propaganda” és un nom proscrit per obra i gràcia de Goebbels, però estic segur que a cada reunió de l’Eurogrup els ministres de finances juguen al pòquer i deixen fer a una bandada de filòlegs afins. Al cap i al final, l’únic que compta és el document escardalenc i gris que s’acaba filtrant a la premsa.
Enorme setmana pels prestidigitadors de l’oratòria. Entre les propostes de reforma hel·lenes de dilluns i el Debat Sobre l’Estat de la Nació n’hi ha per triar i remenar. D’entrada, Varoufakis i Tsipras maquillaran la grollera colltorçada defensant “l’extensió del crèdit” aconseguida i enarborant certa “flexibilitat”, una “rebaixa del superàvit primari” i “el fi de l’austeritat”. Tot traduït vol dir que han prorrogat el rescat a canvi de més retallades –que no siguin pensions ni sous dels funcionaris–, l’augment del salari mínim seguirà sine die i, bàsicament, que s’han pixat sobre el seu propi programa electoral.
A Madrid, com que Rajoy és tan destre en l’art de l’eloqüència com un bonsai, tornarà a les frases consuetudinàries. Verbigràcia: “Cuando llegué, se hablaba todo el tiempo del rescate de España, ahora se habla de cuánto vamos a crecer”. En paraules del carrer significa que Europa va rescatar Espanya (els 40.000 milions d’euros van anar a petar al dèficit públic, en comptes d’engreixar els números vermells de les entitats financeres), i que el mort ja no empitjora, que l’hemorràgia s’ha aturat.
Les victòries semàntiques també ens intenten engalipar massa sovint a la política catalana. La darrera va ser “l’error de comunicació” entre els grups de CDC i UDC al Congrés. Guanyem massa, deia Francesc Macià.