Si Merkel, Hollande i Putin s’han reunit per a negociar un nou acord de pau entre Ucraïna i Rússia és que les coses s’estan posant serioses: L’amenaça de conflicte bèl·lic obert amb Rússia.

La Unió Europea entre l’espasa i la paret

Les sancions econòmiques que la Unió Europea va preveure per sancionar Putin se li han girat a la contra. Van provocar que Rússia restringís el vincle comercial amb Europa, amb unes pèrdues estimades de 50.000 milions el 2014 i de 62.000 milions previstes per al 2015. La UE, front a la difícil situació que afronta amb l’euro i l’arribada de Syriza com a possible desestabilitzador de l’status quo, no pot prescindir d’aquest flux econòmic i només li resta un instrument per a retenir-lo, la negociació.

Tanmateix, la Unió Europea s’ha vist forçada a intervenir per a tal d’evitar la crisi política i econòmica d’Ucraïna. Només van caldre unes hores després de tancar l’acord perquè el FMI facilités un crèdit a Ucraïna de 17.500 milions de dòlars en quatre anys.

Ucraïna i l’abisme

Per altra banda, la Junta d’Ucraïna s’ha vist obligada a negociar per assolir la pau d’un conflicte amb Rússia que no defuig, en consonància amb els interessos geopolítics dels Estats Units. A Poroshenko no li ha quedat més remei que escollir entre una inestable pau o una guerra que anava perdent. Cal considerar que els seus últims moviments, la crida al reclutament voluntari i l’intent d’assalt a Debaltsevo, han acabat en fracàs.

L’estratègia de l’OTAN

La OTAN (i els Estats Units) està interessada en ampliar el seu cercle d’influència sobre Rússia. Iugoslàvia, Hongria, Polònia, la República Txeca, Bulgària, Albània, Eslovènia, Eslovàquia, Croàcia, Afganistan, Iraq, Síria i ara Ucraïna no són casos aleatoris. Unes intervencions que han suposat la violació sistemàtica del dret internacional, de les diferents resolucions de la ONU, i l’incompliment amb Gorbatxov de no intervenir en territoris de l’antic pacte de Varsòvia. Com va dir Oskar Lafontaine (líder del SPD almenay): “Qui digui que la política exterior occidental és en pro dels drets humans, de la dona, la llibertat o la democràcia menteix”.

I la regió del Donbass? El reconeixement

Per ara la regió del Donbass (Luganks i Donetsk) gaudirà d’una congelació del conflicte. La majoria de punts de l’acord juguen en el seu favor, però els punts 9 i 11 suposen la principal clau de volta:

• 9. Restabliment del control fronterer de l’Estat per part del Govern d’Ucraïna en tota la zona de conflicte a partir del dia següent de les eleccions locals (…) d’acord amb el que els representants de certes àrees de les regions ucraïneses de Donetsk i Lugansk, segons el marc del Grup de Contacte Trilateral.
• 11. Aprovació d’una reforma constitucional a Ucraïna, amb la seva entrada en vigor abans del final de 2015, que haurà d’incorporar la descentralització de poder com element central (tenint en consideració les característiques de certes àrees de les regions de Donetsk i Lugansk, acordat per els representants d’aquestes àrees), així com l’adopció d’una legislació permanent en relació a l’estatus especials d’aquestes àrees.

Expressen no tan sols el control de les fronteres en mans de la regió del Donbass, sinó que també el reconeixement implícit al dret de decidir i governar. A més, amb l’estatus permanent es modifica l’antic acord parlamentari d’Ucraïna que oferia una autonomia limitada a tres anys.

L’alto al foc

La resta de punts estableixen les condicions de l’alto al foc immediat i complet en les regions de Donetsk i Lugansk, a partir de les 00:00 del dia 15 de febrer.

Avui encara estan en conflicte a Debaltsevo, la qual cosa impedeix l’aplicació d’altres punts com la retirada de l’armament pesat entre les dos àrees, l’establiment d’una triple zona de seguretat entre elles, l’assistència de la OSCE en l’alto al foc (ja que Rússia en forma part), l’inici d’eleccions locals o garantir l’assistència humanitària.

Conclusió

El primer acord de pau de Minsk del passat setembre no va durar ni un mes. Aquest no pressuposa un destí diferent. La majoria de punts són favorables a la regió del Donbass. Ucraïna va modificar la Constitució per a tal de canviar la condició de nació “no alineada”, que impedia el seu ingrés a l’OTAN.

L’OTAN difícilment jugarà a favor d’aquest acord mentre la reforma constitucional en formi part i es posi en risc el futur ingrés d’Ucraïna. Un ingrés que sota cap concepte Rússia està disposada a permetre. El conflicte està servit. És qüestió de temps que les forces ucraïneses es restableixin i l’acord torni a quedar en paper mullat. Només cal preguntar-se quant de temps tardarà en fer-ho.

Guillem Gras