No ha estat un accident

Deia Jiddu Krishnamurti que “no és símptoma de bona salut sentir-se adaptat a una societat malalta.” Hi ha una tecla que quasi no hem tocat, que d’alguna manera ha estat menyspreada. Atribuim els problemes de salut i de moralitat de la nostra societat i els problemes derivats del nostre sistema econòmic als darrers 200 anys, però aquesta qüestió ve de lluny. De l’inici. De quan vam haver d’escollir entre competir i compartir.

La compartició sempre ha estat entre nosaltres, latent en major o menor mesura. Ha conviscut amb el poder, amb la força competitiva, amb l’estàs amb mi o contra mi. Ha estat present des de les coves i tribus prehistòriques fins a la Rusia de Putin, passant per la Grècia i la Roma clàssiques, per la França de la Revolució, la Cuba de Castro i la Venesuela de Chávez. Però la lògica de compartir no ha estat explotada com podria haver estat, socialment ens hem decantat per la competició. I el cert és que ens ha servit i ens ha estat útil. Individual i col·lectivament. En primer lloc i en molts casos, per sobreviure. I en segon terme i directament relacionat amb el primer, per avançar en tots els camps del coneixement. Som un animal competitiu, però també som éssers col·laboratius i compartitius. Depèn de com i en què ens enfoquem. Crec que estem en un punt d’inflexió i que les dades socials i econòmiques així ho corroboren. És el moment de la transició individual i colectiva per entendre que el progrés no és el millor per a un, sinó el millor per a un i pels altres.

A l’Índia han nomenat un ministre de Ioga. Anualment hi van milers de peregrins a realitzar exercicis espirituals i retirs. A Occident aquestes pràctiques també han guanyat adeptes a les últimes dècades. I han aflorat coaches, terapeutes i gurús per a tots els gustos i necessitats. Però a Espanya 3500 persones es treuen la vida cada any, i quasi un milió de persones ho fa a tot el Món. El suïcidi provoca en el nostre país més morts que els accidents de trànsit, els accidents laborals i els homicidis junts. Amb terapeutes, coaches i gurús; i sense ells. I el fenomen del suïcidi està infradeclarat, ocult entre els diferents còmputs de xifres que s’acaben classificant com accidents. A l’Índia segueix havent-hi una misèria que talla la respiració, a banda de violacions i amputacions a dones i nens que succeeixen sovint. Amb i sense ministre de Ioga.

Hem creat una cultura del consumisme paral·lela a la que ja teníem i que associem a les cadenes de menjar ràpid, les grans estrelles de l’esport, el somni americà i la competitivitat; però ens hem traslladat a una altra igual. Hem canviat els cromos. Ara consumim teràpies naturals, fem running, mengem menjar orgànic i cantem mantres pel carrer. Amb un parell de cursos de coaching, un altre de reiki, unes constel·lacions familiars i llegint a Goleman i a Borja Vilaseca pensem que ja estem en disposició de vendre als demés que amb nosaltres aconseguiran desenvolupar els seu potencial en tots els aspectes de les seves vides, i que ens paguin per fer-ho. Però el savi no sap, i és discret. Diu amb el que fa i serveix en silenci, sense ostentar, sense alimentar el seu ego. Encara i així, celebro que hi hagi tanta gent disposada a mirar de construir un món millor. És indispensable i saludable quedar-nos amb allò que ens uneix, i no amb el que ens separa.

- Publicitat -

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca