A quin nivell d’autoconeixement has arribat? Fins a quin punt de tu mateix has aprofundit? T’has quedat a les capes superficials del pensament conscient sense donar massa importància a allò que succeeix, sense aturar-te i dient-te que tot passa, que ja vindran temps millors? O has decidit baixar a les més obscures i remotes profunditats del teu ser, on hi habita l’inconscient i neix tot el que surt a la superfície? Perquè és allà on estan les teves pors, les teves passions i virtuts, on sorgeixen les teves actituds defensives i impulsives… És allà on estan les teves manies, els teus talents, els teus límits autoimposats, l’essència dels teus judicis i prejudicis cap als altres i cap a tu mateix. És allà on es destil·la la felicitat i l’amor o el verí de l’odi que circula després purificant i dulcificant la teva existència, o bé amargant-la i enfosquint-la.
És en la nostra profunditat on es troben les veritables ferides de l’ésser, les que mai acaben de tancar del tot. Les que han generat després, directa o indirectament, les nostres cuirasses i armadures per protegir-les. Que ningú les toqui. Que no tanquin però que no facin mal. Però hi ha dies que fan mal, o que hi notes aquell buit… Són cuirasses d’agressivitat, d’incapacitat de confiar en un mateix o en una altra persona, de soledat autoimposada, d’anul·lació de sentiments, de carència de sentit, de buit existencial, de prepotència i supèrbia, de dependència de persones o coses. D’amargura.
S’ha de ser molt valent per atrevir-se a aprofundir tant en un mateix. De fet, és recomanable l’acompanyament terapèutic. S’ha de ser molt valent per ser valent. Perquè a les profunditats d’un mateix no hi ha llum, només tenebra. Fantasmes del passat, pors i inseguretats que crèiem enterrades. I és que estan enterrades. Però també estan les nostres fortaleses. Baixes allà amb la dèbil llum d’una espelma, no saps ben bé a on vas. I depèn del que toquis, fa mal. Aquestes ferides emocionals s’engloben en cinc, i no terminen mai de tancar. Però si aconsegueixes posar una mica de llum… Si aconsegueixes veure què hi ha realment, posar-li nom… Amic, amiga; chapeau! Hauràs identificat l’origen de part de la teva personalitat menys sana. On neix el teu Mr.Hyde. Podràs identificar quina és la teva principal por, conscient o inconscient, i habitualment originada entre els 0 i els 10 anys. Por a sentir-te refusat, a l’abandonament, a la humiliació, a la traïció i/o a la injustícia. Por, en definitiva, a no sentir-se estimat, a no ser amat, a ser exclòs. És aquí on han nascut totes les guerres. Tots els abusos. Totes les dictadures. I és aquí on han nascut els nostres defectes i les nostres virtuts. I és que a tals profunditats no hi ha diferències entre nosaltres.
Coneixent-te així, aprendre a perdonar-te i a acceptar-te és molt més fàcil. I iniciar el camí del creixement personal, d’anar tancant aquella ferida i aconseguir que cada dia faci menys mal és molt més viable. No hi ha res d’honorable en ser millor que els demés. El veritable honor, la veritable saviesa, està en ser millor que el teu antic jo. Amb humilitat, amb discreció, demanant ajuda, amb l’esforç diari, amb alegria. I t’adonaràs que aquest camí llarg, dificultós i apassionant s’anomena felicitat.
