El món de l’art ha donat un premi

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Aquest dimarts, Ignasi Aballí ha estat premiat amb el guardó Joan Miró 2015. 70.000 euros de premi i una exposició monográfica el 2016, a la Fundació homònima que després serà itinerant.

En el discurs d’agraïment, es va recordar que Aballí és el primer català que rep aquest guardó i com aquest s’adjudica per la seva semblança teòrica l’obra de Miró. L’artista d’altre banda, va agrair tot el suport del món de l’art ja que sense aquest, ell no hauria guanyat el premi. Els periodistes assistents, no van fer gaires preguntes, més enllà d’algun tema tècnic. La roda de premsa, va ser una perfecte metàfora del món de l’art.

L’obra d’Aballí es basa en la visió reordenada d’allò que en el nostre dia a dia ens passa per alt. Llistats (1998-2014) reordena noticies i titulars, com per exemple els immigrants morts. L’obra Teoria (2009) mostra tot de vitrines de diferents colors buides per dins. Fa una crítica mordaç al nostre statu-quo? Ens explica que l’emperador va despullat i l’art que se’n genera va en aquest sentit? Sí, segurament, però ho fa en un estil minimalista que viu d’acord en el seu temps. Instal·lacions grans monocromàtiques, que amb una càmera fotogràfica generen bones composicions, fins hi tot fàcils d’entendre. Aballí crea sense intervenir, la creació en la experimentació del llenguatge, la justa denúncia, han fet que pugui ser un creador apreciat. Ha estat premiat per una carrera en pros de la investigació i la cerca dels límits del la pintura.

Joan Miró va tenir un compromís inqüestionable amb la societat. Les seves donacions, que van ser mencionades a l’entrega del premi, ajudaren a molts en la seva causa. El compromís també va ser sent mestre d’artistes joves. El jurat ha donat el premi en aquests paràmetres, com va dir el mateix creador, el meu art com el de Miró mostra que aquest està inter relacionat a altres branques del món de la cultura.

Les preguntes de la crítica especialitzada van voltar sobre els terminis de l’exposició, l’obra que hi hauria, però no van versar sobre l’obra en si mateixa, sobre l’adequació o no de l’artista pel premi. Com espectadors al cinema, tot va transcorre de tal manera que la noticia va poder ser piulada en pocs instants. La crítica així no va aparèixer, només hi havia periodistes. En les paraules d’agraïment d’Aballí podem trobar la resposta a la falta de preguntes, ell va dir que sense el món de l’art no hauria tingut el premi, doncs bé, aquella roda de premsa estava plena de gent del món de l’art, que amb el seu assentiment l’havien legitimitat, l’havien convertit en el guanyador molt abans de ser premiat. Crítics, marxants, galeristes, espectadors i amants de l’art per mutu acord, per un referèndum secret ja havien fet d’Aballí un representant de l’Art actual. Aballí és un reflex de les estructures del món de l’art.

Aquestes línies, volen només posar una mica de llum sobre diferents engranatges del món de l’art, molts cops obscur i faltat d’aire que el ventili. Cal, però, veure en Aballí un excel·lent creador amb una obra coherent en si mateixa, una persona solidaria i disposada a l’ensenyança de l’art per convicció.