Cameron carrega contra la immigració

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

En un intent desesperat d’aturar la fuga d’electors i fins i tot militants que deixen el llegendari partit dels Tories per tirar-se a la piscina amb els extremistes d’UKIP (Partit de la Independència del Regne Unit), l’hoste actual del 10 de Downing Street ha decidit passar a l’acció: Si torna a guanyar les eleccions generals del proper maig durà a terme una sèrie de mesures contra la immigració (que deixen un regust amarg a la boca de tots aquells que vivim en terres angleses). Entre les controvertides accions que pretén tirar endavant, en destaquen la incapacitat d’accedir a les ajudes a l’habitatge i deduccions fiscals fins passats 4 anys i deportar als europeus que portin més de sis mesos al país sense trobar feina. Tanmateix, ningú s’ha sorprès d’aquesta contundència després que les darreres estadístiques hagin demostrat que el nombre de nouvinguts de la UE ha augmentat considerablement (de 182.000 immigrants a l’any el 2012 a 260.000) en contra de les promeses del líder dels conservadors.

Després de veure tot aquest panorama, la pregunta que un s’ha de fer és: Realment és tan perjudicial l’arribada massiva i inacabable d’immigrants? Si bé pot ser una de les causes de la saturació en certs àmbits, com el sanitari, sembla més una maniobra de distracció pels ciutadans anglesos. M’atreviria a dir que en els intents de buscar un culpable de la crisi econòmica, els immigrants han sigut els assenyalats (al ser una minoria sense un recolzament darrere, té més dificultats per defensar-se). Tampoc deixa de ser xocant que els immigrants arribats els darrers anys siguin els culpables quan resulta que retornen a la economia anglesa un 64% més del que se n’emporten amb els famosos benefits.

Sigui com sigui, Cameron no està disposat a treure’s el barret davant dels d’UKIP, fet que el pressiona a crear mesures que molts titllen de classistes i xenòfobes. A més, arriba a ser un tema tan “espinós” que no es descarta la possibilitat d’abandonar el vaixell de la Unió Europea, on aquestes mesures atempten contra els tractats bàsics d’aquesta. Tot i una contundència més diluïda i amb uns arguments menys destructius que els radicals d’UKIP, amb les declaracions del Prime Minister la polèmica està servida. Sembla que en Cameron es troba massa bé al 10 de Downing Street i ha quedat més que palès que  farà el que calgui per no haver de canviar d’adreça.

Segueix-me a Twitter Pepm_Sanz i diga’m què en penses!