Ja fa quinze dies que Jaume Matas gaudeix del tercer grau penitenciari. L’estiu passat, l’audiència de Palma de Mallorca demanava sis anys de presó per l’expresident balear pel cas “Palma Arena”. Se l’acusava de prevaricació, malversació de fons públics, apropiació indeguda, tràfic d’influències, blanqueig de capitals, delicte fiscal i delicte electoral. El jutge el va condemnar a passar nou mesos en un centre penitenciari per prevaricació. Va ingressar a la presó de Segòvia el 28 de juliol. Pel que fa a la resta d’acusacions, encara es troba, en l’actualitat, a l’espera de judici.
Tres mesos després, el passat 31 d’octubre, va rebre el tercer grau i només cal que vagi a dormir a la presó. Avui, el ministeri de l’interior ha comunicat en una roda de premsa els motius pels quals se l’hi ha atorgat aquest privilegi. Segons Angel Yuste, responsable de les institucions penitenciàries al congrés, Jaume Matas ja no és un perill per la societat, va ingressar a la presó voluntàriament, té família, una feina i un cercle de contactes socials.
Aquest cap de setmana ja l’ha gaudit al costat de la seva família, veient per la televisió com li prenia el relleu Francisco Granados, cervell de l’operació Púnica i mà dreta d’Esperanza Aguirre fins no fa gaire. També hem vist tots com imputaven a Alfonso Grau, tinent d’alcalde de València i inseparable de Rita Barbera aquests darrers anys.
Però continuem amb en Jaume. Anem pas per pas. La feina que ha trobat és molt relativa. Farà de consultor autònom, treballant des de casa, per diferents empresaris i entitats que formen part del seu cercle de contactes socials.
Treballant des de casa? Com a autònom? Aquest motiu cau pel seu propi pes i fins i tot resulta ofensiu per la majoria de la societat. Sobretot pels sis milions de parats.
Pel que fa a la família, justificar que li donen aquest grau perquè en té, és ridícul. Tots els presos tenen família. També tots els seus electors. Aquells que li van atorgar amb els seus vots, el poder i els mitjans perquè governés i en canvi ell els va utilitzar per robar i corrompre tot allò que hi havia al seu voltant.
Però l’excusa del cercle social és, sense cap mena de dubte, la que m’ha fet més gràcia. És rotund i evident que aquest senyor té una xarxa de contactes important. Cap persona pot ser acusada dels delictes que li imputen al senyor Matas sense estar molt ben relacionada amb la classe política i empresarial del país. Jo encara diria més, sense aquest cercle social no hauria pogut cometre mai aquesta mena de delictes. Són dues coses que van agafades de la mà. No pot existir un polític corrupte sense un cercle de contactes important. És una evidència.
Per tant, que li concedeixin el tercer grau per aquests motius és un insult a la democràcia, a la justícia i a la intel·ligència. A més a més, dins de la conjuntura actual, on la corrupció ha podrit i deshonrat el nostre sistema fins a límits difícils de quantificar, resulta una falta de respecte flagrant cap a l’electorat i cap a tota la ciutadania, que aquest senyor només estigui tres mesos en condició de règim intern. Per aquest motiu, la fiscalia provincial de Valladolid està estudiant recórrer la decisió. Cal recordar que se li ha concedit el tercer grau actuant en contra de les recomanacions de la junta penitenciària de la presó de Segòvia.
Tots els partits polítics s’han posicionat en contra d’aquesta concessió. Tots menys el Partit Popular. Els socialistes han recriminat aquesta polèmica decisió al govern, ja que consideren que es tracta d’un indult encobert. UPiD i l’esquerra plural han lamentat que l’únic que aconseguirà el govern amb aquesta mesura és augmentar la sensació d’impunitat que perceben els ciutadans vers la classe política. S’ha de tenir en compte que Jaume Matas encara té una dotzena de casos pendents amb la justícia espanyola.
D’altra banda, el Partit Popular ha explicat que s’han seguit escrupolosament els criteris legals que se segueixen amb tots els presos. També ha recordat que s’està lluitant amb totes les eines possibles contra els corruptes. El portaveu dels populars al Congrés, Alfonso Alonso, ha remarcat que s’està actuant amb la contundència necessària per acabar amb la corrupció a tot l’estat però la sensació general és ben diferent. La gent ja no se’ls creu.
L’única via per acabar amb els corruptes implica deixar ben clar que els polítics tenen una responsabilitat amb la ciutadania. Que no poden actuar posant els seus interessos individuals per sobre dels col·lectius. Han de ser un exemple clar d’honestedat, transparència i moralitat. Això només s’aconsegueix demostrant als corruptes, que les seves accions tenen conseqüències penals molt greus. Mentre no sigui així, no canviarà res.
Com tantes vegades li he sentit dir a l’Ada Colau, el que no pot passar, és que els delictes i deutes de les pomes podrides del sistema es perdonin a la velocitat de la llum mentre que els deutes de les famílies no es perdonen mai. Mentre això no s’inverteixi, aquesta sensació d’impunitat política enfront de la corrupció que es respira a tot el país, no desapareixerà mai i casos com aquest no fan altre cosa que demostrar el nivell de podridura de les institucions governamentals espanyoles.