El diumenge va ser un dia històric per Catalunya i per a la seva gent. Negar-ho és un insult a la intel·ligència i a la democràcia. Per aquest motiu, em resulta increïble veure als dirigents del Partit Popular emplenant el seu discurs post 9N amb paraules tan fora de lloc com delicte, farsa, fracàs… però sobretot, la que més m’ha encès, ha estat “jornada antidemocràtica”. Em pregunto: saben què és la democràcia?
2.305.290 persones van anar a votar. 40.000 voluntaris van forjar un exèrcit per aconseguir que tot sortís a la perfecció. Més de 800 mitjans van retransmetre la jornada arreu del món, des de Nova York, passant per Qatar i arribant al Japó. Es van formar cues a tots els punts de votació del país i de l’estranger. Gent de totes les edats, classes i condicions van desobeir la imposició del tribunal constitucional i del Partit Popular per reclamar un dret bàsic per a qualsevol societat. El dret a l’autodeterminació. 1.861.753 persones van votar a favor de la independència de Catalunya. Un 80,76% dels vots.
Ara, des de Madrid, es treuen de la màniga que només van votar un 30% dels catalans. Resulta que, segons ells, un 70% de la població es va quedar a casa perquè està en contra del dret a decidir. Ja parlen tots amb orgull del gran fracàs sobiranista. Fet que em porta a pensar que no variaran ni un pèl la seva postura. El mateix que han defensat durant l’últim any ho segueixen defensant després del 9N, i això m’entristeix. Una vegada més, s’estan equivocant. La societat civil catalana va llançar un missatge de força i civisme al món sencer i el Partit Popular hauria de començar a baixar del burro.
Fa sis mesos em diuen que seríem testimonis d’una emotiva abraçada entre l’Artur Mas i en David Fernández, amb la gent aplaudint al seu voltant i no m’ho crec. La veritat és que la voluntat del poble català per un costat, i la negació permanent del Govern espanyol al diàleg per l’altre, han aconseguit posar d’acord a l’esquerra més radical de Catalunya amb la dreta més conservadora que jo recordo. Una imatge molt simbòlica que ja ha quedat per la història. No es pot negar que resultava impensable fa molt poc tems. El seu no rotund i permanent ha aconseguit que el poble, el teixit associatiu i la classe política catalana estiguin més units que mai. La primera victòria mediàtica de l’independentisme català, sense cap mena de dubte.
Tothom o veu menys ells que segueixen amb la negació per bandera. Estem davant d’un govern espanyol acostumat a amagar-se davant dels problemes reals del país i que viu en una bombolla plena de secrets, realitats paral·leles i casos de corrupció.
No hem d’oblidar que els que acusen des de Madrid al govern català d’haver perdut el nord són els mateixos que han establert la corrupció com a esport nacional. Són els mateixos que la policia investiga per la trama Gúrtel, “l’operació Púnica”, “l’operació Pokemon”, les “targetes Black” i una llarga llista d’operacions policials que aconseguirien que aquest article no s’acabés mai. Són els mateixos que defensaven a capa i espasa fins fa ben poc a Luís Bàrcenas, Jaume Matas, Francisco Camps, Francisco Granados, Miguel Blesa, Rodrigo Rato i molts d’altres que ara, són la vergonya d’aquest país.
Gràcies a tots aquests indesitjables la marca Espanya que tant defensen és coneguda arreu del món per la corrupció del seu sistema polític. Encara no he sentit mai al president donant explicacions ni demanant disculpes per tot això.
A més a més segueixen enganyant a la gent amb tan poca picardia que resulta insultant. Ara mateix, em ve al cap la senyora Esperanza Aguirre cridant als quatre vents que no coneixia a cap dels implicats en l’operació Púnica i l’endemà tots els informatius obrien els seus noticiaris amb vídeos d’aquesta senyora en mítings polítics acompanyant-los a tots. Com es pot mentir tan descaradament? com es pot ser tan poca vergonya? Es creuen realment que la gent és idiota?
Els mateixos que contribueixen cada dia a destruir la nostra democràcia, a embrutar el nom i l’honorabilitat de les institucions espanyoles i que han convertit l’engany en el pal de paller del seu programa polític encara tenen la poca decència de dir que el que va passar el diumenge a Catalunya és antidemocràtic? Que és una farsa? Jo diria que els especialistes en farses, mentides i enganys són ells. El temps i la justícia ho corrobora. El 20 de desembre del 2013, per ordre del jutge Pablo Ruz, es va registrar de dalt a baix la seu del Partit Popular de Madrid. La comissió judicial encarregada va tardar més de catorze hores en acabar el registre. Em resulta increïble que dins d’aquest escenari que ens obliguen a viure i a veure cada dia, s’atreveixin a tractar al president Mas i sobretot als 40.000 voluntaris amb tan poc respecte, alguns fins i tot amb menyspreu. El diumenge va triomfar la democràcia, la llibertat i la voluntat de ser dels catalans i contra això l’única solució que té el govern central passa pel diàleg i per una negociació obligada amb Catalunya que ens porti cap a un referèndum legal i vinculant. Si la vicepresidenta del Partit Popular, Soraya Sáenz de Santamaría deia referint-se al president Mas: “La prudència no és mala consellera”, jo li dic a ella que fer una mica de reflexió tampoc els i aniria gens malament. La humil opinió d’un voluntari del 9N.