El federalisme de Belén Esteban

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Diu la dita que qui no vulgui pols que no vagi a l’era i qui no vulgui un erm cultural i maniqueu que no vagi a Telecinco. Per divertimento dels que ho veiem des de fora i desgràcia del PSC, Pedro Sánchez no fa escarafalls a res.

Si el suposat federalisme que ven el guapo ja costa de creure, per antecedents del propi PSOE i dificultats tecnico-jurídiques (per a canviar un dels articles fonamentals de la Constitució Espanyola s’haurien de dissoldre les corts i convocar un referèndum, entre d’altres), intentar vendre aquesta quincalla poc definida i de complicada explicació al regne de Belén Esteban suposa la creació del major oxímoron des la invenció de la intel·ligència militar.

Acceptem que l’audiència de la cadena de Basile és probablement de les menys cultivades que es poden trobar. La programació, dedicada gairebé en exclusiva a lluir homes hipermusculats i senyores amb pits descomunals, ajuda a que la flor i nata de cada polígon es postri davant la televisió –quan no és al gimnàs o injectant-se silicona. Un cop descartat un breu paroxisme de sibarització intel·lectual, la pregunta és evident: què carai fot Pedro Sánchez intentant vendre federalisme a un públic que, segons moltes enquestes (dono per fet que la major part de la forquilla és d’entre 15-30 anys i +65 anys), és un gran partidari de l’abolició de les autonomies i, fins i tot, creu que amb Franco es vivia millor? Ningú li ha explicat a aquest home que necessita apallissar al PP a Catalunya per tenir opcions de governar? Era de preveure una ment no massa preclara després d’haver passat pel consell de Caja Madrid, però és que la seva estratègia ratlla el ridícul. Li passa per fitxar la primera assessora que se li va acostar a Barcelona.

També és desconcertant el paper del PSC en tot plegat. Miquel Iceta, l’home avesat a viure entre bambolines i tibar fils, sembla conforme amb el mapa traçat a Ferraz. Incomprensible. Clar, que amb ell de timoner, a l’ombra o sota els focus, els socialistes catalans no han deixat de perdre vots des de 1999. Proposo repescar les Mama Chicho pel proper congrés socialista.       

- Publicitat -