L’any passat va presentar l’esplèndida We Are What We Are, un relat esgarrifosament nítid sobre l’Amèrica rural i els secrets d’una família anclada en el passat. Aquest any, el director nord-americà Jim Mickle torna al Festival de Sitges amb un Cold in July. Ambientada al Texas dels 80, la cinta s’allunya del gènere de terror; de fet, ens trobem davant una història de violència i corrupció, amb un argument que canvia per complet a meitat de pel·lícula. Michael C. Hall (famós pel seu paper a la sèrie Dexter) és un pare de família que es veu involucrat en un cas policial després de disparar a un jove que entra a casa seva de matinada. Les coses es compliquen amb les amenaces del jove mort, un llop solitari de poques paraules, interpretat per Sam Shepard.

La filmografia de Mickle es caracteritza pels ambients aparentment tranquils, el ritme pausat, que es veu alterat cap al final tot deixant l’espectador amb l’ai al cor. Són històries que, tot i semblar aparentment normals, ens descobreixen la maldat de la persona. A Cold in July el tema principal gira al voltant dels mètodes corruptes de la policia, i com la set de venjança pot arribar a ser letal.

La banda sonora del film ens trasllada a Texas, una zona molt conservadora i on el country és el gènere més popular a la ràdio. Texas no és com la resta del país: aquí qui la fa, la paga. I la violència és la moneda de canvi dels seus habitants. L’ambientació a la dècada dels 80 també es veu latent amb la presència de Don Johnson, tota una icona fa tres dècades i recuperat recentment gràcies a Quentin Tarantino i el seu Django Unchained. Tal i com era d’esperar, el personatge de Johnson es converteix en el vertader protagonista just en el moment en el qual apareix: camises western, botes i un cadillac vermell…”Welcome to Texas, folks!”