Als britànics els agrada molt riure’s d’ells mateixos. I com més escatològiques siguin les bromes, millor. Filth és més que això. El títol de la cinta ja ens avança de què anirà la història: brutícia, molta ronya i autodestrucció. Perquè així es en Bruce Robertson, un detectiu d’Edimburg amant de la coca, el sexe i, com bon escocès, el whisky. De mètodes poc ortodoxos i amb un posat barroer però imant per a les dones, no dubtarà en aprofitar un cas per a assolir el seu ansiat objectiu: l’ascens. En Bruce és, per dir-ho sense ferir sensibilitats, un vividor. L’actor James McAvoy realitza, sense cap mena de dubte, el millor paper de la seva carrera. L’espectador assisteix a l’autodestrucció absoluta del protagonista, el qual vol recuperar l’amor de la seva família. Però ja se sap que l’abús de les drogues, l’alcohol i el sexe desenfrenat no són la solució perfecta als problemes de parella.

La cinta està basada en la novel·la d’Irvine Welsh, autor de Trainspotting, obra que Danny Boyle va portar a la gran pantalla el 1996. L’autodestrucció i els comportaments excèntrics van units, i si a més li sumem una banda sonora purament britànica, la cinta és tota una delícia. Filth combina humor escatològic i el gamberrisme amb punts emotius, convertint-se en un ja clàssic modern del cinema fet a les Illes Britàniques.