Sitges i el cinema asiàtic

El Festival de Sitges dedica una àmplia programació, any rere any, al cinema de l’Àsia. A diferència dels productes audiovisuals d’occident, i més a Sitges, les cintes asiàtiques acostumen a ser força complexes i repletes de girs argumentals. Si hi ha un assassí en sèrie, no queda ningú viu, a diferència de l’slasher americà on, per art de màgia, sempre queda un supervivent. Les pel·lícules asiàtiques presenten un concepte totalment diferent, cosa que forma part de la seva cultura i forma de veure el món.

Que el transport públic a altes hores de la matinada pot ser desastrós no és res nou. Però què passaria si una nit, al pujar al nitbus que ens porta cap a casa, descobrissim que la humanitat sencera s’ha esfumat? Aquesta és la premissa de The Midnight After, un film difícil de catalogar dins d’algun gènere: es mou entre la comèdia negra i l’autoparòdia freak. Sigui per obra del destí o no, 17 persones coincideixen en un autobús de Hong Kong a altes hores de la matinada. Poc saben que, un cop s’engegui el trajecte no tornaràn a veure les seves families ni les seves parelles. Fins aquí tot pot semblar normal, però la cinta deixa l’espectador preguntant-se què és el que acaba de veure. Amb un final completament obert, just després de gairebé dues hores de metratge irreverents i sense cap mena de sentit, The Midnight After no resol la incògnita plantejada a l’inici: Què ha passat amb els 17 viatgers? Mai ho sabrem.

Un altre exemple que s’ha pogut veure aquest any és The World of Kanako, producció japonesa de Tetsuya Nakashima, tot un referent al seu país natal. La cinta ens presenta un ex-policia força peculiar: una espècie de Torrente a la japonesa que farà el possible per trobar la seva filla adolescent desapareguda. Després de girs totalment falsos i fora de control, salts temporals que es repeteixen al llarg del metratge, l’espectador ja no sap què pensar. La banda sonora sembla inspirar-se en els temes que sonen a la filmografia de Quentin Tarantino, i les seqüències de violència semblen videoclips musicals de grups de garage i rock and roll modern.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca