El cinema de gàngsters britànic té, indiscutiblement, un referent modern: Guy Ritchie. Pel·lícules com Snatch i Rocknrolla van evidenciar que el cinema europeu, quan s’ho proposava, també podia fer bons productes de temàtica mafiosa. I que no calia acudir a Hollywood o a directors ianquis com Quentin Tarantino per poder gaudir d’escenes de violència combinades amb humor negre.
D’ençà de la consolidació d’aquest nou gènere a les Illes Britàniques desenes de directors han volgut seguir l’empremta de Ritchie, però amb resultats que, com era d’esperar, mai superen l’original. Un nou intent d’aproximació a la pel·lícula de gàngsters “Made in the UK” és Hyena, de Gerard Johnson, el qual va revolucionar Sitges fa un parell d’anys amb la seva òpera prima. En aquesta cinta, Hyena, coneixem la història d’en Michael Logan, un policia del departament d’antidroga de Londres que actua de forma poc ortodoxa. Tot sembla rutllar a la perfecció fins que una xarxa clandestina albanesa assassina el seu contacte de la màfia turca, cosa que implica que s’obri una investigació i es comencin a destapar els draps bruts del departament d’antidroga.
La pel·lícula arrenca bé: coneixem, d’entrada, les males pràctiques del protagonista i els seus companys i l’espectador es familiaritza amb l’ambient multicultural en el qual s’ambienta la cinta. Tot sembla indicar que hi haurà més d’una sorpresa argumental, cosa que ja va bé tenint en compte la temàtica, força explotada en el setè art. Però les expectatives que es tenen amb aquest thriller més aviat regular s’esvaeixen per complet quan el director decideix anar pel camí més fàcil: centrar tota l’atenció en els violents gàngsters de l’Europa de l’Est que no pas en el dia a dia d’un departament de policia corrupte. Un error que destrossa la cinta i la converteix en un mer producte d’usar i tirar. S’han fet tants films amb aquest inici i final, amb els mateixos tipus de personatges i amb un argument tant similar que no sorprenen a ningú.