Zinemaldia 7: de la contemplació a l’acció radical

Degut a una confusió causada per l’atabalament i a que sóc un despistat crònic, he acabat veient Lasa eta Zabala, que participa a la Secció Oficial fora de competició, en lloc de Tigers, coproducció índia i francesa sobre la qual havia llegit grans paraules. Per sort, no s’ha esdevingut la tragèdia i he pogut gaudir d’un film construït amb pols i molt bon ritme. A mig camí entre el thriller judicial i el relat històric amb component emocional, el film aborda una història real, la tortura i assassinat de dos etarres per part del GAL, des d’un punt de vista abertzale. Tot i que la branca del Govern surti molt mal parada (fins i tot amb algun tic exageradament estereotipat), la sensació que queda al final és de que tots dos bàndols tenen motius per a l’actuació desesperada i la rancúnia, tot i que no es remarqui prou la il·legitimitat que tenen tots dos per reclamar justícia després de moure constantment les seves accions de manera menyspreable.

Un Principal més buit que ple (sembla que una gran part de la premsa s’ha decantat per l’altre passi de Tigers al Kursaal) es preparava per acollir una projecció de molta rellevància. Es tractava de Winter Sleep, flamant Palma d’Or, el visionat de la qual es presentava com una empresa titànica (200 minuts de film premiat a Cannes i banyat d’existencialisme turc desperta, com a mínim, precaució) que, per sort, s’ha fet més curta del que esperava. El film retrata un món, el d’un poble perdut per la Capadòcia, un ambient bonic però estancat, i la vida que gira entorn d’un propietari d’hotel culte, amb petits tics i deliris de Vito Corleone i un riure sorneguer que diu encara més que les seves paraules. La trama principal segueix el cas d’un home que li deu diners pel lloguer d’una casa, però aquesta és només una petita part dels dies que passen entre converses llargues que es pregunten, de vegades quasi com si es tractés d’un revers realista de Waking Life de Linklater, pel mal, la moral i la consciència. Els personatges s’expressen amb admirable fluïdesa (potser un pèl massa calculada) i contingut dens (no és per res que els noms de Shakespeare, Chekhov, Voltaire i Dostoievski apareixen citats als crèdits), demostrant que el temps, que en aquests ambients avança a pas de tortuga, permet que el pensament floreixi. L’andantino de la sonata per a piano en la major de Schubert sona de manera recurrent, i, quan no sona, segueix sent una constant que ressona als nostres caps i acompanya el fluir d’aquesta vida com a eco d’uns personatges que, amb una inevitable malenconia enterrada al fons del seu cor, miren de donar un sentit a la seva quotidianitat.

En un salt temàtic radical, el Teatro Principal passava a omplir-se de gom a gom per presentar Murieron por encima de sus posibilidades, una deliciosa salvatjada dirigida per Isaki Lacuesta (l’últim director que un podria imaginar donant aquest enfocament). De veritat que, tot i saber que era una comèdia negra amb la crisi econòmica com a causa i tema central, poc podia esperar una burrada de tal magnitud. Ofereix humor bèstia i absurd, aparicions d’actors coneguts a un ritme que s’acosta al de Torrente, una història deliciosament passada de voltes i també, no ens n’oblidem, interessants reflexions al voltant de la crisi i de les accions, comentaris i moviments que se’n han derivat. No puc esperar a, quan s’estreni, instal·lar-me a la porta del cinema i contemplar les cares atònites d’un públic, que, creieu-me, en molts casos no estarà preparat per topar-se amb aquesta delectable barbaritat.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Breus

ERC retira les esmenes sobre el TC i la Casa Reial per evitar que la dreta tombi els pressupostos de l’Estat

ERC ha retirat aquesta tarda de dimecres les esmenes a la totalitat que havia presentat a les seccions dels pressupostos generals de l'Estat (PGE)...

Aragonès admet que els governs de coalició “no són fàcils”

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha admès aquest dimecres que els governs de coalició, com el de la Generalitat, "no són fàcils" i...

Rufián exigeix l’amnistia per abans del 14-F

El portaveu parlamentari d'ERC, Gabriel Rufián, considera "una bona notícia" que el Govern central reformi el delicte de sedició però considera que és una...

Blueproject Foundation tanca les seves portes

Avui, dimecres 2 de desembre, Renatto de la Poeta ha anunciat el tancament de l'espai físic de la Blueproject Foundation al carrer Princesa el 20 de desembre. El director...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca