Borges va pujar al faristol i va dir: “La realitat és que vivim postergant tot allò postergable; potser tots sabem profundament que som immortals i que, tard o d’hora, tot home farà totes les coses i ho sabrà tot”. Llavors, Rajoy va invocar la Inquisició i el va sentenciar a la foguera.

Encara que no només d’argentins pedants viu el foc purificador. Des de la fàtua emesa pel propi cap de govern el passat abril (“no es pot votar/consultar/opinar sobre el que no es pot decidir”), a Mariano Rajoy se li ha girat molta feina. Són molts els que ja han passat pel sant tribunal: lliurepensadors, filòsofs, liberals, artistes, intel·lectuals i la teva tieta. Sí, aquella maula que et fa preguntes incòmodes davant la resta de familiars, apart de pessigar-te les galtes quan et veu. Rajoy la va escoltar per casualitat quan es planyia del mal temps que ha fet aquest estiu. Ep, sobre això no es pot decidir, no és dogmàtic, aiiiii dolentota, a la foguera!

Ara rius, bandarra, però arribarà un moment en què no es podran mantenir converses amb els veïns a l’ascensor, recorda que no pots parlar del clima. I ara què? El sistema sanitari es col·lapsarà d’àvies que, com que no sabran què dir al pobre dimoni que segui davant seu a l’autobús, els donarà un ictus.

Els taxistes tampoc podran xerrar de política o futbol (seria estrany que fossin jugadors professionals, àrbitres o diputats). Quin silenci més incòmode, només trencat Jiménez Losantos. Santa Llúcia! Comencem a trobar a faltar la tieta, eh? Doncs et fots, si demà hi haguessin eleccions tornaria a guanyar el nostre amic. Un fet que, per sí mateix, denota la poca estima d’una gran part dels espanyols per l’humanisme i la il·lustració. Si Nietzche hagués matat el Déu del sud potser mantindríem la dignitat. Cendres som i cendres ens tornarem.