Dimecres 23 Octubre, 2019
eyJsYW5kc2NhcGUiOiJNyVMiLCJwb3J0cmFpdCI6Ik3pcyJ9

    Fargo (com les segones parts sí que poden ser bones)

    Diuen que les segones parts mai són bones però a vegades hi ha delicioses excepcions. I el llistó era ben amunt. Parlem de la sèrie “Fargo”, una de les grans sorpreses de la temporada de sèries i que val la pena descobrir en aquests primers dies de la tornada de vacances. Perquè un dels plaers que té el temps lliure és poder capbussar-se en el descobriment de nous productes televisius.

    “Fargo” és una recreació de la gran pel·lícula del mateix nom dirigida pels germans Cohen i estrenada l’any 1996. La crítica i el temps l’han considerat com una (per què no dir-ho, potser la millor), pel·lícula d’aquests reputats directors de cinema. Però la pregunta que hom es fa és: calia fer una sèrie ambientada en la pel·lícula? No ho sabem això, però el resultat és veritablement sorprenent. Cal aclarir però, que la sèrie no és un remake del producte original, ni tampoc una continuació. És simplement una recreació de l’ambient dels Cohen amb personatges clarament emmarcats en aquest context negre farcit de tocs d’humor ben àcids. Per a l’espectador distret, s’ha de dir que els prolífics germans nord-americans no han tingut gaire a veure en la creació d’aquest nou producte, centrant-se només en la producció executiva i donant el seu vist i plau a la recreació. Una recreació que vola per si mateixa i que ha estat la gran aposta del canal nord-americà FX.

    Els actors, el punt fort de la sèrie:

    Un dels motius per veure “Fargo” és el seu repertori d’actors si deixem de banda òbviament, el magnífic guió de la sèrie que ben bé podrien haver escrit els mateixos Cohen. Les actuacions són veritablement formidables. El pes de l’acció el porta Martin Freeman, conegut pel gran públic gràcies a la seva actuació a la pel·lícula “El Hobbit”. El britànic (tot i que a la ficció fa de nord-americà amb un accent absolutament creïble), interpreta un personatge gris, anodí i poruc. Gràcies a aquesta premissa, l’arc de transformació d’aquest protagonista és una veritable joia. Un dels grans motius per veure aquest sèrie. Pel altra banda, l’antagonista també és una gran sorpresa. L’home obscur i diabòlic de la ficció és interpretat per Billy Bob Thorton, que de ben segur rebrà multitud de premis gràcies a aquest treball. Tot i aquestes dues interpretacions, val a dir que les demés són igualment memorables. El repartiment el completen Allison Tolman (l’agent de policia que ha de lluitar contra el masclisme instaurat a la comissaria per tal d’investigar el què succeeix), Bob Odenkirk, (uns dels responsables de la policia i conegut pel seu paper de Saul a “Breaking Bad”), i Colin Hanks (un dels altres policies rurals). Cap dels actors i actrius desmereix la història i són realment, el gran atractiu per a veure aquesta sèrie. Una joia televisiva que de ben segur arribarà a ser considerada com una de les grans ficcions televisives dels darrers anys. Un must de la sèries a l’alçada de “Los Soprano” o de “Breaking Bad”. Sembla doncs, que les segons parts sí poden ser bones.

    DONAR

    5,257FansM'agrada
    976SeguidorsSeguir
    15,540SeguidorsSeguir

    Anàlisi | Opinió | Informació

    Encara no ets de la comunitat Mirall a Facebook?

    Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

    La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

    Tanca