Amb una veu semblant a la del Follet Tortuga i un estil de ball molt particular i ratllant la cursileria, ahir s’alçava triomfador de les eleccions europees a la comunitat catalana en Josep-Maria Terricabras. Al costat d’Oriol Junqueras i d’Ernest Maragall el seu primer discurs ja ens donava detalls significatius del seu caràcter. “Vull convidar-vos a la reflexió” comentava i amb aquest tret de sortida mostrava el seu tarannà de professor, pedagog i filòsof.
En Terri, com l’anomenen alguns coneguts, seguidors o alumnes és un home proper, amistós i jo diria que optimista. Puc dir lo de proper perquè malgrat no l’hagi conegut en persona sempre ha respost a les meves peticions. Una vegada recordo que el filòsof Peter Sloterdijk havia d’impartir una conferència a l’Universitat de Girona. Jo, que estava realitzant la tesina sobre aquest pensador alemany, vaig demanar-li a en “Terri” si hi podia assistir malgrat no m’hi hagués matriculat (no vaig veure la notícia a temps). Ell, em va respondre “estàs convidat”.
Independent. Així és com definiria jo al filòsof calellenc. M’explico. Josep-Maria Terricabras sempre ha intentat fer de “llevadora” de reflexions envers la gent. Els seus llibres Idees de combat publicat per Accent Editorial (fruit d’un recull selecte d’articles de diari,) Raons i Tòpics o Atreveix-te a pensar!, entre d’altressón mostres de la seva voluntat d’aconseguir que la gent exerciti el seu esperit crític, que aprengui a detectar fal·làcies en arguments i que actuï en conseqüència. Allà on els polítics parlarien als adults com si fossin nens, Terricabras xerraria fins i tot amb els nens com si fossin adults.
A part, independentista. Josep-Maria Terricabras expressa el seu catalanisme allunyant-se dels essencialismes. Defuig la idea d’un prototipus de “català ideal” i per això el defugen aquells que postulen les posicions més dogmàtiques. Es nota la influència que sobre ell que n’ha tingut el pensament del filòsof Ludwig Wittgenstein i del que ell n’ha estat traductor d’algunes de les seves obres.
“El sentit de les paraules i de les proposicions està en el seu ús”. Aquesta frase del filòsof austríac indica que les coses (relacionades amb els sentits) no tenen pròpiament una essència sinó més aviat usos, i hi hauria usos millors i pitjors. Però els essencialismes (dogmatismes) representarien els pitjors dels usos per no acceptar altres usos del llenguatge. Per evitar-los, Terricabras proposa democràcia i honestedat.
Aquest entranyable home, amant de les marques de colònia i sobretot amant del saber i de la transmissió de coneixements ens ensenya, per damunt de totes les coses, que es pot ser bona persona i ferm al mateix temps. Després de veure’l en diferents debats, allunyant-se de personalitzar i de buscar motivar les passions baixes dels espectadors, el número 1 de la coalició ERC-NEC, no es deixava ni mossegar ni embolicar per aquells candidats a les europees que ho intentaven.
A ell li agraeixo que hagi elaborat llibres per honrar filòsofs catalans com Ferrater Mora o Eduard Nicol i per traduir a la meva llengua llibres de dos dels filòsofs que més valoro: Friedrich Nietzsche i Ludwig Wittgenstein. Un home que agafa el llegat de Plató, el del filòsof polític, que el converteix en demòcrata i que el baixa dels núvols per tornar-lo a la terra, així com ho estava Sòcrates.
Per tot això i més encara agraeixo avui que en Josep Carol Casanova, exalumne seu me’l fes encara més proper i fa que m’atreveixi a proferir: Si el món és allò que s’escau, tal i com argumentaria el jove Wittgenstein, gent com Terricabras seria allò que ara mateix li escauria al món. Per això li dono ànims i força perquè sigui com a polític allò que és com a professor de filosofia i com a persona.
Plana web del filòsof
Obres de’n Josep-Maria Terricabras
- Ètica i llibertat: un assaig
- Fer filosofia avui
- La Comunicació: tòpics i mites de filosofia social
- Atreveix-te a pensar: la utilitat del pensament rigorós a la vida quotidiana
- Raons i tòpics: catalanisme i anticatalanisme.
- I a tu, què t’importa?: els valors, la tria personal i l’interès col·lectiu
- Pensem-hi un minut: reflexions sobre política i cultura, lúcides, iròniques, sorprenents
- Qüestió de criteri
- Idees de combat: dietari inconvenient
