No sé si sou molt cinèfils, però de ben segur recordareu una pel·lícula protagonitzada per Clint Eastwood amb el títol “Por un puñado de dólares”. De fet aquest film del 1964 rodat a Espanya va ser un dels iniciadors de la saga de spaghetti western. Tranquils que no us parlaré de cinema però si que us explicaré el que farien alguns “por un puñado de votos”.

Graveu-vos bé la data del 25 de maig de 2014. Hi ha eleccions al Parlament Europeu. Segons enquestes hi ha un percentatge molt elevat de la població que no sap què passa aquell dia. Ja us ho dic jo, heu d’anar a votar. A dia d’avui no sé pas què faré, però ja he vist com es dibuixa aquesta campanya electoral.

Ja fa setmanes que ens estan venent la moto que estem sortint de la crisi. Ens diuen de fa un temps que hi ha els primers indicis de recuperació econòmica. Les dades de l’atur són les millors des de fa molts anys. En poques paraules, aviat viurem al paradís, però sense acabar de ser-ho. No trobeu estrany totes aquestes dades tan positives?

Tinc la lleugera sensació que el partit que està al capdavant del govern espanyol s’està portant les dades econòmiques cap al seu costat per mostrar que estem sortint del pou. És molta casualitat que es parli molt de dades positives quan els ciutadans no estem notant res de tot això, ans al contrari. Crec que la situació avui dia és preocupant i sinó ho il·lustraré amb un exemple.

No cal ser gaire entès en dades econòmiques per saber de primera mà que el turisme és un dels motors de la nostra economia. Hi treballo des de fa 11 anys, sabeu una cosa? No recordo cap mes de maig com aquest. No ho dic pas per bé, sinó per tot el contrari, per malament. A la zona hotelera on treballo encara hi ha quatre hotels que no han obert la porta quan per aquestes dates tots ja treballaven a ple rendiment. Llavors, realment estem sortint del pou?

Seguiré amb la tanda del turisme. Ara toca el tema atur. No s’havia viscut unes dades tan bones de l’atur des de feia anys i panys. Només dir que les contractacions que es van fer en motiu de la Setmana Santa van durar els pocs dies de festa. Un cop passat, tot el sector serveis ha enviat a l’atur de nou a tota aquesta contractació extra. Per tant, on són les bones dades? Oblidem aquella gent que només ha treballat 10 dies i aquells que ja no estan registrats a les llistes de l’atur?

M’agradaria que es fes un estudi acurat sobre el consum intern dels ciutadans. Aquí és on es mostraria que les famílies tenen molts problemes. A més, potser s’ha retallat en atur, hi ha gent que ha trobat feina, però amb quins sous? Fan riure els diners que percep un treballador. Tenen feina, però cobren molt poc el que ens porta a una situació preocupant.

Possiblement us semblarà un article catastrofista, però aquesta és la realitat. Cada dia més, tinc la sensació que el govern espanyol manipula les dades per aconseguir un major percentatge de vots. De fet, moltes vegades ens ha demostrat la casta política que només ens volen per un grapat de vots.