“Si perds el cavall, pots recuperar-lo. Però si perds la paraula, és per sempre”
No hi ha cap indret com la llar. L’Elisabet G. R ho sap prou bé. Però ella, una adulta responsable com moltes d’altres, no és la protagonista d’aquesta història. Sis mesos han passat d’ençà que denunciàvem una realitat. Onze infants eren subjecte de negoci en un orfenat a Katmandú. Un exemple que constitueix més la norma que l’excepció. Avui, però, tenim raons per ser optimistes. Amb la col·laboració de l’ONG ACR-Internacional dos d’aquests onze nens han estat alliberats i han pogut tornar a establir vincles amb les seves famílies. El responsable és a la presó esperant la celebració del judici. L’entramat és senzill. Algunes de les cases-orfenat del país asiàtic s’enriqueixen mitjançant dues vies. La primera, com va ser aquest cas, mitjançant les donacions internacionals i el voluntariat occidental que mai arriben als infants. La segona, entregant-los il·legalment en adopció.
En aquesta segona direcció, la Kanchi Tamang ha aconseguit un gran avenç. Mare d’un nen de més de sis anys ha denunciat a l’organització no-governamental Helpless Children Protection Home per haver falsificat documents que haurien permès il·legalment l’adopció del seu fill. Ara la Cort d’Apel·lació ha resolt favorablement a la Kanchi i ha establert un precedent. En un avanç que podem llegir en el digital Nepalupclose el veredicte dictamina que si els pares i tutors legals decideixen renunciar a la potestat dels seus fills, aquests és converteixen en responsabilitat de l’Estat, i no d’una organització de beneficència com HCPH. És a dir, les organitzacions no-governamentals no tenen la capacitat per donar en adopció als infants malgrat la renuncia dels pares.
Amb l’ajuda de l’organització ACRI-Nepal (Action for Child Rights International Nepal) la Kanchi Tamang va descobrir que el seu fill havia estat adoptat per una parella nord-americana durant el mes de gener del 2008. Ella havia firmat uns documents on renunciava a la potestat del seu fill. Pensant, emperò, que el deixava a càrrec de la casa-orfenat fins que sortís de la presó. En cap cas, que renunciava a ell per sempre. Va ser al complir la condemna el 2009 quan es va adonar que el seu fill havia estat donat en adopció.
Arran d’aquesta investigació, la sospita s’ha estès sobre noranta nens més que van ser adoptats sota l’empara d’HCPCH. Haurem d’esperar dues o tres setmanes més per saber exactament quin són els extrems del veredicte. El que és evident és que el coratge de la Kanchi Tamang serveix avui d’esperança per a moltes altres famílies que, aprofitant-se de la seva pobresa i falta d’estudis, han perdut als seus fills. Un proverbi nepalès diu: si perds el cavall, pots recuperar-lo. Però si perds la paraula, és per sempre.