L’any 1995, Mona Sahlin, l’aleshores vice-primera de Suècia va dimitir del seu càrrec per haver pagat dues caixes de Toblerone amb diners públics. Els suecs no van passar comptes amb Sahin pels 35 dòlars amb 12 centaus que va utilitzar de forma fraudulenta, sinó pel trencament del compromís adquirit a les urnes. Qualsevol podria pensar que aquesta dona va desaparèixer del mapa polític, doncs tot el contrari, anys més tard va tornar a la primera línia per convertir-se en la líder del Partit Socialdemòcrata.

Jordi Cañas, portaveu parlamentari de Ciutadans, renunciava la setmana passada al seu acta de diputat per un suposat cas de frau a Hisenda. Cañas justificava la seva acció per “coherència als seus principis ètics” i en un intent de poder “defensar-se i tornar a la primera línia en un futur”. El que seria un acte ben normal és atípic a Catalunya i la resta de l’estat. El cas dels ERE a Andalusia i la imputació d’Oriol Pujol per les ITV són clars exemples.

Mentre aquí discutim quina és la millor manera de disfressar una imputació a nivell mediàtic, als països del voltant nostre ja fa temps que han deixat de jugar amb les Barbie i lluiten per millorar la imperfecció del sistema. Nosaltres seguirem recordant Jordi Cañas pel Bla, Bla, Bla.