Estem d’enhorabona, la crisi s’ha acabat. Hem tingut la millor Setmana Santa de la història, hem sortit del pou. Les dades que dóna el govern no eren falses, estem en la línia correcta, però…aquesta no és la realitat. Més enllà del que ha passat hi ha una realitat molt més tangible.
Els propers dies anireu escoltant les bones dades d’ocupació turístiques durant la Setmana Santa. Certament que l’ocupació ha estat bona. Es veien molts de cotxes aparcats i els dies que feia bo les platges estaven plenes fins a la bandera, però és un símptoma que hem sortit de la crisi? No pas, ara us explicaré el perquè de tot plegat.
Si feu una ullada al calendari observareu com des del gener no hi havia ni un sol dia festiu ni pont. Són més de 3 mesos on el que s’imposava era el treballar i prou. La Setmana Santa és el punt de partida cap al bon temps, sortir, viatjar, etc. Al haver-hi tant de temps sense un festiu ha provocat que la majoria de la gent aprofités per sortir de vacances. Aquesta és la realitat per aconseguir unes xifres d’ocupació bones.
Sembla que els indicadors per valorar si una Setmana Santa és bona o no és l’ocupació hotelera. Per exemple, si observeu els mitjans de comunicació diran les excel·lents xifres d’ocupació, però el que no sabeu és que corresponen als hotels oberts. Imagineu per un moment que en el vostre municipi hi ha dos hotels i només obre un però ple fins a la bandera, el resultat serà que l’ocupació per Setmana Santa és del 100%, quan realment és del 50%. Per tant, aquest indicador és molt variable tot i que no correspon a la realitat.
La tendència està canviant, però no perquè sortim de la crisi, encara hi estem ben ancorats. La realitat és que la gent tenia ganes de sortir i escampar la boira. De fet, la Setmana Santa comercialment parlant és un gran boom de gent, però per molts comerços no suposa un flux molt gran de guanys. Si que passeja més gent, però la despesa no augmenta. És una mica el que passa un dissabte a la tarda quan moltes famílies decideixen anar a voltar a les grans superfícies comercials. Veus milers de persones voltant, però què gasten? Molt poca cosa.
El que ens ha de servir d’indicador per saber si realment sortim de la crisi o no és el consum intern. Quan parles amb comerços de tota la vida és quan saps quina és la realitat. Sincerament us haig de dir que el consum intern no està remuntant. Quatre dies de vacances i unes bones xifres d’ocupació no són flor d’estiu perquè el consum real està a uns mínims històrics. Si a més hi afegim que el crèdit no flueix, el resultat és que seguim allà mateix.
Sap greu comunicar-vos que no hem sortit de la crisi. Si voleu podeu fer cas del que diran els mitjans de comunicació els propers dies o sinó us podeu rellegir aquest article per saber quina és la realitat de la Setmana Santa i les xifres d’ocupació reals. Quan el consum intern remunti el vol, llavors començarem a parlar de la verdadera sortida de la crisi.