La va conèixer una nit d’estiu. Ràpidament van veure que tenien una certa afinitat. Al acabar la nit es van intercanviar els números de telèfon per seguir en contacte. Durant els dies següents es van anar intercanviant missatges, alguna trucada, hi havia un interès mutu. La sorpresa va ser quan va notar que l’altre disminuïa la freqüència dels intercanvis de missatges i trucades. Un bon dia va arribar a la conclusió que l’altre havia perdut interès. Tot es va acabar.
Aquesta petita història podria il·lustrar la relació que tenim amb la paraula interès. Si ens parem a analitzar el que ens envolta arribarem a la conclusió que el món es mou per interès. Fem una activitat perquè ens interessa. Votem un partit perquè ens interessa. Tenim un cercle d’amistats amb els quals compartim els mateixos interessos. Però i quan s’acaba? Què queda? L’interès s’esvaeix i hem de buscar nous interessos per obrir-nos pas a la vida.
Un altre exemple ens l’ofereix les hipoteques. Sabeu quin és l’índex que les regula? El tipus d’interès. Quan en tens una, observes aquest indicador i creues els dits perquè no pugi massa. El dia que has saldat el deute amb el banc i has cancel·lat la hipoteca, en aquell moment t’oblides totalment dels tipus d’interès. Valgui la redundància, els tipus d’interès ja no són del teu interès.
I la política? Aquesta es mou essencialment per l’interès. Analitzant fredament, els votants els interessa una tendència política o una altra en funció del partit polític. Quan es va a votar, la majoria ho fan perquè el programa d’aquell partit els hi sembla interessant i s’hi identifiquen. Pot arribar un punt, en el qual el ciutadà es vegi enganyat i abandoni l’interès per aquell partit, però sempre trobarà d’altres partits que el puguin satisfer.
Però sabeu quin és el principal problema de futur? Que la gent perdi interès per la política, la justícia, la religió, el món, etc. D’això en diríem desafecció i comença a succeir. Avui dia, molta gent veu com tot es mou per interès. Els casos de corrupció no ajuden gens a donar una bona imatge de la política. Tot i que siguin casos esporàdics, cal buscar-ne la veritat. Per què no es resolen? De nou ens apareix la paraula interès pel mig.
Cal resoldre la manca d’interès. El món és de tots i cal que hi mantinguem un cert interès. Un clar exemple es veu a Catalunya. Des de fa un temps, la ciutadania s’ha manifestat perquè vol exercir el seu dret a decidir. Ho ha mostrat d’una manera cívica i pacífica. És un dels casos on la política s’ha deixat portar per l’interès de la ciutadania i ho ha expressat al seu màxim exponent.
Sabeu quin és el principal problema? El govern espanyol no mostra ni un punt d’interès amb Catalunya. Aquesta manca portarà a una ruptura més tard o d’hora. Calen respostes i la falta d’interès és una mala resposta a un problema que s’anirà agreujant al pas del temps. Com sabeu, el món es mou per interès i tard o d’hora rebrem una resposta al respecte per poder exercir el dret a decidir que és el que ens interessa. Suposo que ja sabeu que els interessa que anem a votar a les eleccions europees, en aquest cas els interessa, és així de trist.
