L’hoquei i el procés català

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

El passat 26 de març es van celebrar els 10 anys de la frustrada acceptació de la Federació Catalana de Patinatge (FECAPA) com a membre de ple dret. Venia a ser com el primer pas perquè Catalunya competís oficialment com a selecció. Han passat 10 anys i estem en ple procés per aconseguir el dret a decidir. Recordar aquells fets ens pot anar molt bé per saber que el camí no serà ni molt menys fàcil.

El 26 de març de 2004 queia una bomba informativa quan es feia públic que la FECAPA era reconeguda com a membre de ple dret per la Federació Internacional d’Hoquei (FIRS). La decisió la va aprovar el comitè executiu d’aquest òrgan però quedava un escull, l’assemblea general ho havia de votar i confirmar. Molts de vosaltres recordareu aquelles dantesques imatges amb l’assemblea de Fresno del novembre del 2004 on es va refusar l’acceptació catalana prèvia tupinada de la Federació Espanyola. Si no coneixeu el cas us aconsello que en busqueu informació sobre la compra de vots i un reguitzell de reaccions típiques d’un estat democràtic com l’espanyol.

Han passat 10 anys d’aquell lamentable episodi. Avui l’actualitat passa per convocar la consulta per exercir el dret a decidir de tots els catalans. El paper espanyol fins al moment és repetir la paraula NO. Ni diàleg, ni solucions ni res de res. Mentrestant la marea independentista va creixent cada dia més. Però el camí no serà fàcil i per això cal prendre mesures al respecte.

Una de les claus de la primera acceptació catalana com a selecció al 2004 va ser el fet de treballar en silenci. No avançar esdeveniments, tot i que després la reacció espanyola va ser irada. El que cal és seguir treballant per la consulta buscant aliats però sense fer massa soroll. La clau de tot el procés seria aconseguir el suport de personatges o institucions importants però sense fer-ho públic.

El que queda per davant és una partida d’escacs. Fins al moment només hem vist l’obertura de les peces i poca cosa més. Per seguir jugant cal aconseguir donar una volta a tota la situació i fer que s’impliquin organismes internacionals. Amb la implicació de segments destacats a nivell mundial es pot aconseguir el dret a decidir. No serà un tema que es resolgui amb el diàleg amb el govern espanyol ja que aquest ha mostrat més d’una vegada que té les orelles tapades.

L’hoquei català va perdre la batalla contra el gegant espanyol, però encara queden més moviments en el taulell d’escacs. Tinc la lleugera sensació que ben aviat els polítics catalans que estan a favor del dret a decidir es trauran de sota la màniga un as que donarà una volta a tot l’assumpte. Cal exercir el dret a decidir com calia que Catalunya fos acceptada al FIRS fa 10 anys.

Després d’aquests 10 anys han passat moltes coses. Els polítics haurien de prendre nota del fets de l’hoquei sobre patins i aplicar-ho a la política actual. Qualsevol pas en fals pot enfonsar tot el procés que ha iniciat la societat civil catalana. Ara és l’hora de fer un pas més i no caure en els errors del passat. La partida d’escacs seguirà els propers mesos i la propera parada serà al 8 d’abril, veurem què passarà.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca