La pobresa, de puntetes pel Parlament

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Abans que la pobresa passés, de puntetes, pel Parlament…

Abans que la pobresa passés, de puntetes, pel Parlament de Catalunya les entitats socials ja estaven molestes davant la negativa de la Mesa del Parlament de permetre la seva participació i intervenció al Ple sobre pobresa que es va celebrar els passats 12 i 13 de març.

L’expressió màxima d’aquest malestar la va expressar un treballador social, representant de la plataforma “Nosaltres no callem”, manifestant que “no ens deixen entrar al Parlament per no haver de sentir la realitat social del país”.

Amb més o menys bel·ligerància vers el govern totes les entitats socials van lamentar que la seva veu no es pogués escoltar, de viva veu, al parlament, havent-se de conformar amb la jornada “OpenPobresa” convocada pels partits d’esquerres de l’oposició (PSC, ICV-EUiA i la CUP) el dia abans de l’inici de la celebració del Pla sobre la pobresa en la que fins a 24 entitats socials que treballen en la lluita contra la pobresa i les desigualtats van poder-hi dir la seva.

A banda del malestar pel silenci imposat per la Mesa del Parlament les entitats van demanar, en la jornada “OpenPobresa”, a les forces polítiques en general i al govern en particular un major esforç en la lluita contra les desigualtats, contra la pobresa i en una millor redistribució de la riquesa.

Mentre la pobresa va passar, de puntetes, pel Parlament…

Mentre la pobresa va passar, de puntetes, pel Parlament de Catalunya es va imposar, per sobre de tot, el tactisme polític.

Els partits d’esquerres de l’oposició que van sol·licitar la celebració d’aquest Ple monogràfic, el PSC, ICV-EUiA i la CUP, van fer-se seves les peticions de les entitats socials, erigint-se com la seva veu al Parlament i, amb els matisos inevitables d’estils i posicionaments, exigint al govern català una major dotació pressupostària en la lluita contra la pobresa.

Els partits de dretes de l’oposició (PP i C’s) van aprofitar per, en pro de la lluita contra la pobresa, demonitzar sobre la deriva  de les polítiques sobiranistes i independentistes del govern d’Artur Mas, repetint com un mantra allò de “menys diners (o cap) per la consulta, més diners per lluitar contra la pobresa”.

ERC, que és alhora partit a l’oposició i aliat del govern, que no va participar en la petició formal del Ple sobre la pobresa, va preferir articular un discurs críticament amable amb sordina incorporada mentre que CiU i el govern d’Artur Mas van aprofitar per fer inventari de tot que s’havia fet i, de passada, culpar al govern estatal, als dèficits de finançament i a les polítiques re-centralitzadores i contra Catalunya com a les principals causes del “no poder fer més” contra la pobresa.

El balanç del Ple sobre la pobresa del Parlament de Catalunya es va saldar sense un gran acord unitari, allò que s’anomena “un acord de país”, sinó amb un acord de mínims (beques menjador i pobresa energètica) i la sensació d’haver passat el tràmit, tot i que no resolt la situació de la pobresa a Catalunya!

Després que la pobresa passés, de puntetes, pel Parlament…

Després que la pobresa passés, de puntetes, pel Parlament de Catalunya les entitats socials, aquelles que representen els qui pateixen en primera persona la pobresa, van lamentar el resultat final del Ple monogràfic sobre la pobresa infantil i les desigualtats del Parlament de Catalunya.

El Ple sobre la pobresa ha servit per reforçar aquesta qüestió com a la segona més important de l’agenda política catalana, però ha evidenciat també les grans dificultats dels partits polítics d’arribar a grans acords per lluitar contra la pobresa i les desigualtats.

De la mateixa manera que l’any passat la pobresa va passar per la televisió, en formal de “Marató per la pobresa”, enguany la pobresa ha passat pel Parlament. De la mateixa manera que la pobresa, que la lluita contra la pobresa i les desigualtats, necessita quelcom més que una “Mataró per la pobresa”, també es necessita molta més voluntat i unitat política que l’observada en aquest Ple sobre la pobresa per establir els grans acords (amb direcció política i provisió pressupostària) per lluitar contra les desigualtats que la generen.

Després que la pobresa passés, de puntetes, pel Parlament sembla força clar que no serà la primera prioritat de l’agenda política fins que es resolgui, d’una o altra manera, la que d’un temps ençà ocupa el primer i privilegiat lloc: la qüestió nacional.

Ben mirat, però, una i altra qüestió no estan deslligades ni són estanques, ans al contrari, hi ha molts vasos comunicants; però tan cert és això com que mentre el partit del govern mostra, i a vegades exhibeix, molta proximitat amb els moviments socials que promouen la consulta marca molta distància, a vegades poc dissimulada, amb alguns moviments socials que lluiten contra les desigualtats i injustícies que alimenten la pobresa.

Malament anem si per resoldre els problemes de desigualtats i pobresa d’avui hem d’esperar a veure què passa, o deixa de passar, el proper 9 de novembre!