La setmana passada hi va haver un acte unitari de les petites i mitjanes empreses catalanes on el que volien era denunciar la seva situació de desemparament en la crisi actual, el seu lema era “Diguem prou”. El que s’està fent amb l’economia a tots els nivells és de vergonya. Només es fa cas a les grans empreses i als bancs, però Catalunya té i tindrà petites i mitjanes empreses, cal mantenir aquesta fórmula de negoci per perviure en el futur.
Fa uns dies es donava a conèixer un informe d’un suposat grup d’experts que feien unes recomanacions al govern. Al veure segons quins consell em vaig posar les mans al cap i com sempre arribes a la conclusió que la crisi la paga la majoria de la població però té menys capital que les grans companyies. Em refereixo a l’augment de l’IVA en productes de necessitat fins al 21%. Es recaptaria més però a costa del contribuent de classe mitjana i baixa. O sigui la majoria amb el menor capital haurà de pagar els plats trencats dels altres.
A nivell empresarial passa el mateix. A Catalunya sempre s’ha caracteritzat per tenir un viver d’empreses mitjanes i petites molt important. Hi ha grans empreses però no és la nota predominant. Cal cuidar aquestes empreses catalanes perquè segueixin essent el motor de la nostra economia. Però tenen els mateixos avantatges socials que les grans empreses? No! Tenen accés al crèdit? No!
A Espanya sempre s’ha donat importància a la instal·lació de grans empreses. No us diré que no siguin necessàries, ans el contrari, però per què gaudeixen de tants privilegis? Sempre s’ha anat a carregar fiscalment al ciutadà de peu i per què no augmenten un xic els impostos contra les grans empreses? No seria una manera d’assumir els costos de la crisi en moments complicats? Moltes grans empreses treballen aquí, però declaren fora, per què ho permet el govern? En canvi, si un petit o mitjà empresari fa segons què, al cap de dos segons ja tindrà la corresponent investigació fiscal que acabarà amb multes abusives.
Ara que es camina cap a la independència des de Catalunya caldria fer-nos la pregunta del què volem. Quin model de país volem. Quines empreses han de ser el futur del nostre país. La resposta és clara, Catalunya sempre ha sigut un gran viver de petites i mitjanes empreses i cal fer el que sigui necessari per protegir-les i motivar-ne la seva existència. No s’hi val afavorir al més fort, potser amb molts petits forts empresaris fem un teixit empresarial molt més important que les grans multinacionals que treballen aquí, donen feina però envien els beneficis a d’altres parts del món. L’empresari mitjà i petit treballa per la gent d’aquí i els impostos els paga aquí.
Tampoc trobo gens normal que es vulgui ofegar aquesta economia tan vital pels catalans. Per què no se’ls dóna crèdit? L’aixeta està tancada però si dic que sóc una multinacional amb un gran projecte sota al braç amb milers de llocs de treball m’obren les portes de tots els bancs i tinc el crèdit que necessito. Si sóc un jove emprenedor amb l’objectiu de voler muntar un negoci i vaig al banc, em diran que no hi ha crèdit. La igualtat no existeix.
Cal trobar una solució per conservar aquest element tan important pels catalans com són les petites i mitjanes empreses. Elles són el verdader motor de Catalunya i si ens les deixem perdre apostant per negocis de gran envergadura, el dia de demà no reconeixerem l’essència de l’economia catalana, l’haurem perdut pel camí.
