Molts no sabem qui és Isabel Steva. Però, probablement, qui més qui menys, n’ha conegut algun bocí d’obra. La Isabel Steva és fotògrafa. Fotògrafa de raça. La Colita. Com diu ella, ara que és gran, “Cola”.

Visitar l’exposició retrospectiva que li dedica la Fundació Catalunya Caixa a la Pedrera –“Colita. Perquè sí!”-, aconsegueix treure’ns el mal regust de boca que deixa veure la lona exterior amb la què s’ha decidit cobrir l’edifici mentre duren les obres de restauració de la façana. Com diu Santos Mateos, professor de la UVIC, Barcelona sembla haver-se erigit en la capital mundial de la “lonificació”…

Però tornant al tema, l’exposició mostra un recull dels treballs més significatius de la fotògrafa. Una tasca estretament lligada a la ciutat de Barcelona, en una postguerra d’esplendors i misèries on personatges secundaris sovint esdevenen estel.lars. Fotògrafa “oficial” de la “Gauche Divine”, Colita dedicà també temps a fotografiar les arts, el cinema i els moviments reivindicatius de l’època. Cal una menció apart pel seu encert en el retrat, tècnica que -a dia d’avui- revaloritzen el seu treball i actualitzen a l’autora.

Completa la mostra un ventall de projectes passats i més recents (algun d’ells de caire experimental), on el joc i la ironia dominen l’escena. S’hi afegeixen alguns treballs de reportatge com els dedicat al flamenc o a les masies del Delta del Llobregat. En aquest darrer cas, les fotografies de Colita han esdevingut testimonis unics d’uns edificis, en la seva majoria, desapareguts en l’actualitat.

A nivell personal, permetin que els hi destaqui una imatge. L’espectacular retrat, en blanc i negre, d’un gall potablava de raça. Majestuós, es presenta alineat amb d’altres retrats de personatges diversos, personificant-se, destil.lant força.

En definitiva, el “perquè sí!” que acompanya al títol de l’exposició resulta, al final, gratuït: hi ha moltes raons, i de ben bones, per acostar-se a la Pedrera i començar a saber qui és Isabel Steva.