‘El consell general de l’Institut Municipal de Museus de Reus (IMMR) te previst aprovar avui l’acord que enterra definitivament el Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca al donar-lo de baixa de la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya’.
Llegir avui aquesta notícia que publica el Diari de Tarragona, no és una bona manera de començar el dia.
D’origen grec, Arqueologia és definida en el diccionari de la RAE com aquella ciència que estudia allò referent a les arts, monuments i objectes de l’antiguitat, especialment a través de les seves restes. La definició donada per l’IEC és molt més contundent: ciència que estudia la història de la humanitat a partir de les restes materials que aquesta ens ha deixat.
L’Arqueologia és doncs aquella ciència que tracta de calmar la inquietud que com a societat tenim de conèixer quin és el nostre passat, i concretament el nostre passat més reculat. La maduresa de la societat desperta un creixement de la consciència històrica, de tal manera que quan més culta és en el seu conjunt, més es preocupa per aclarir les passes que ha anat donant al llarg de la història fins arribar al moment actual, per intentar torbar així les raons del per què és com és, per què les ciutats són com són, per què les ciutats tenen uns determinada disposició, … El conèixer la història del nostre passat col·lectiu, és sens dubte, una manera de conèixer el nostre present actual.
A Reus, però, la posada a disposició de la ciutadania d’aquest coneixement, sembla que no desperta el suficient interès pels seus governants. El Museu d’Arqueologia que avui desapareixerà de forma oficial, tot i que ja fa dies que ha deixat d’existir, recollia gran part del treball d’un prohom local, el Dr. Salvador Vilaseca qui va centrar la major part dels estudis en aquesta branca del saber, en estudiar i difondre les passes de qui va habitar el Camp de Tarragona moltíssim temps abans que els romans es deixessin caure per aquestes contrades.
Aquells qui ens governen a Reus, prefereixen apostar per l’Art i presentar candidatura per formar part de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya mitjançant un conveni amb el Departament de Cultura i el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Vull creure que en ment deuen tenir convertir l’antic Museu d’Arqueologia en un gran centre de difusió i estudi de la creació artística d’altres prohoms il·lustres de la nostra estimada a qui per ordre de l’arxiduc Carles es va atorgar durant la guerra de secessió, tant en boca de tots actualment, el títol de ‘Ciutat Imperial i molt Atenta’.
Fills de Reus són en Marià Fortuny, Josep Tapiró o Joan Rebull. Poder aglutinar l’obra d’aquests autors a la ciutat de Reus, per tal d’estudiar-la, fer-ne difusió i crear un centre de peregrinació dels amants de la seva obra, sens dubte contribuirà a prestigiar i a revitalitzar el món artístic de Reus. Si aquest anhel personal fos el perseguit per qui ha decidit prescindir del Museu d’Arqueologia, em mereixeria tot el respecte la decisió que avui es materialitzarà. Però molt em temo que no serà així.
Mentre, el coneixement de la història més reculada del nostre territori quedarà ben guardada en el dipòsit d’algun arxiu de vés a saber on.