El portal de literatura catalana a Internet, Lletra, convida a celebrar avui, 17 de març, el día de la Poesia Catalana a la xarxa. Una jornada per recuperar idees, mots i cadències, fent-ne -per què no?- un cert proselitisme. Desconec si la poesia ha patit aquesta crisi que ha semblat arrossegar-nos a tots, però, si més no, es manté en peus com a reducte on descansar de l’atabalat dia a dia. Ens exigeix una certa atenció, una certa pausa i poc més. Ganes, suposo.
M’agradaria retrobar un parell d’autores, distants en edat, que han projectat els clarobscurs que li pressuposo a la poesia. Moments de gaudi i estones tenses, en el fons complementaris, que ens recorden que la vida és tendra i amargant alhora.
Montserrat Abelló, esdevinguda gran dama dels versos en català, escriu amb honestedat i poca fanfàrria. Sembla propera, transparent, directa. El seu recull “Dins l’esfera del temps” és magnífic, al meu parer. Anna Ballbona, més nova, menys prolífica, parla de la vida amb irònia i naturalitat. El seu poemari “La mare que et renyava era un robot”(Premi Amadeu Oller 2008) és una lectura per meditar la vida quotidiana, amb capacitat per fer-nos simpatitzar amb el seu punt de vista.
Abelló imagina que les paraules inútils, “es perden al lluny / entre arbres, com ombres”. Avui, doncs, és dia de fer-nos forts en els mots que ens importen.
