Pel nom, podria ser una cantautora menorquina que sona als cercles més hipsters de Barcelona. Si demà sortís un reportatge a la Time Out lloant el seu darrer disc de temes intimistes, probablement centenars de catalans la buscarien al Youtube.
La titularitat a la Conselleria de Benestar Social i Família és una gran prebenda. Honorable desconeguda, la senyora Neus Munté. Hom s’inclinaria a pensar que una ugetista al Govern de la Generalitat destacaria en algun punt més que per fer de comparsa, omplir l’expedient del President de cara als sectors més socialdemòcrates de CiU i ser constantment eclipsada pels consellers Rigau i Mas-Colell. Quanta candidesa!
Aquests darrers dies hi ha hagut el debat monogràfic sobre l’increment de la pobresa al Parlament. Més d’un deu haver quedat en estat d’estupefacció en veure a la senyora Munté dir, molt cofoia, que dimecres es va aprovar una nova ajuda de dos-cents euros pels aturats de llarga durada que arribarà a quatre mil beneficiaris. Cartes sobre la taula, senyora consellera. Hi ha més de 600.000 aturats a Catalunya. D’aquests, d’entre els que no tenen cap ingrés, n’hi ha prop d’un 40% que no tenen cap tipus de cobertura. I vostè, estimada desconeguda, té els nassos de vantar-se ufanosament d’una mesura tan irrisòria. Amb quina projecció, ja no moral (que tampoc), sinó tan sols mediàtica, ens ho intenta vendre?