L’hereu, una figura oblidada?

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Enguany, durant la tradicional elecció de la pubilla, s’ha produït un fet inèdit a Sitges. Tot gràcies a la figura d’en Josep Carbonell, un jove de 18 anys que acabava de ser proclamat hereu. Un fet que no tindria més història, si no fos perquè fins al moment, ningú al poble havia ocupat aquesta figura. Una aventura que neix quan en una trobada d’amics, una noia del grup que en aquell moment es presentava a pubilla va instar-lo a donar el pas. En Josep, que en l’actualitat és dirigent de les JERC de Sitges, no va saber dir que no i va acceptar el repte amb tota la il·lusió del món.

Tradicionalment, l’aparició de les noves tecnologies i la conseqüent creació de nous hàbits socials ha estat una de les principals raons per les quals expressions populars com l’hereu i la pubilla han perdut protagonisme. “Abans la gent feia més vida al carrer i els joves tenien una major implicació en actes de caràcter associatiu”, afegeix en Josep. Seguint en aquesta línia, l’hereu sitgetà creu que “si els joves no prenen part, aquesta cadena de transmissió del coneixement que es produeix de generació en generació té molts números de trencar-se”.

La situació geogràfica de cada població també té la seva importància, “a pobles turístics de la costa com Sitges, on hi ha més barreja d’autòctons i turistes, costa més mantenir viva la flama, en canvi cap a l’interior hi ha més catalans natius i el fet que no rebin molta influència externa comporta que l’arrelament de determinats costums sigui més fort”.

L’actual context polític i social que viu Catalunya no es vist com una amenaça per la supervivència de les tradicions populars, però segons en Josep, “fomentar els nostres costum és una manera d’ensenyar la nostra vena de patriota i mantenir viu el llegat històric”. De cara al futur, el jove sitgetà no es planteja optar al títol d’hereu de Catalunya, sinó gaudir al màxim d’aquesta experiència.