El protegit de Maine Road

Era una nit freda de primavera, els arbres tremolaven i una ventada engrescada sacsejava Londres. Tot i la pluja, Wembley presenciava la serenata d’aficionats que cantaven sense parar: <<City, City, City>>. Milers de seguidors s’apinyaven a les grades. La immensa majoria lluïa colors blaus, els del City. A la gespa, vint-i-dos jugadors, reis de la festa, artistes amb la pilota, bufaven i es fregaven les mans mentre aixecaven la mirada per contemplar aquella bullició.

Frank Swift de només 20 anys es trobava de peu entre tres pals de fusta per protegir el seu equip del temut Portsmouth. Aquell 28 d’Abril de 1934, el Manchester City disputava la final de la FA Cup després de vèncer l’Aston Villa, el Stoke i el Shelffield Wednesday. Era la primera temporada de Swift com a titular i aquell any l’equip havia despertat una gran expectació a la ciutat. En les eliminatòries s’havia superat el rècord d’assistència a Maine Road amb 84.569 espectadors.

A Wembley, Frank va aguantar vint-i-vuit minuts amb fermesa, controlant la portaria, refusant el fracàs. I de cop, el gol. Una jugada fortuïta, una relliscada a causa del fang sota les seves botes i Pompey aprofitava per avançar el seu equip al marcador. Frank no s’ho creia, sempre havia valorat els aficionats que s’hi havien acostat i aquell gol significava decebre’ls. Al pas per vestidors, Swift, decidit, va proposar el canvi. La veu calmada i serena del seu company Fred Tilson va assegurar-li: “Tranquil Frank, tot anirà bé, així que tranquil·litza’t i gaudeix”.

I així va ser. El veterà Tilson va marcar dos gols, l’últim a dos minuts pel final. Durant 45 minuts, Swift es va relaxar, es va treure la màscara de la inseguretat i es va convertir en uns dels herois del partit gràcies a un parell d’aturades. Quan va sonar el xiulet definitiu, el jove porter es va desmaiar, conscient que aquella final l’havia consagrat com el porter del City.

Frank havia nascut el 26 de Desembre de 1913 a Blackpool, el dia de boxing day. Des de nen es va enamorar de la pilota i quan era adolescent va començar a treballar a l’empresa de gas del seu poble. Allà, els treballadors tenien un equip de futbol anomenat Blackpool Gas Works on en Frank destacava com a porter. L’any 1932, el Manchester City el va fitxar pel seu equip suplent i un any més tard, el dia de Nadal debutava davant el Derby Country guanyant 4-1. Des d’aleshores fins el 1939, Frank es va convertir en el porter titular del City, on no es va perdre cap partit, excepte un, en què van caure 1-6 contra el Millwall. El valor que suposava per l’equip era molt alt.

- Publicitat -

Després de la victòria de la FA Cup a Wembley, l‘any següent va estar a punt de convertir-se en un infern. El City va passar de ser un equip desastrós i fregar el descens, a fer una gran segona volta i guanyar la Lliga.

Frank Swift / mcfc.co.uk
Frank Swift / mcfc.co.uk

Tenia uns trenta anys i bona salut, portava un jersei de coll alt i lluïa un cabell fosc i curt que s’acariciava varies vegades abans de començar un partit. L’afició estava captivada. Era un porter hàbil i esvelt que tenia aquella actitud que té un nen al contemplar una joguina nova. Eren els seus primers anys com a porter titular i la gent l’estimava. Alt, amb els braços llargs, unes mans fermes i uns gests sobris. La reputació d’en Frank anava creixent tot i que els dos anys següents el City baixés de categoria.

Un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial i represa la competició anglesa, el Manchester City va ascendir. Swift havia aconseguit el cim de la seva carrera esportiva. Els aficionats viatjaven a Maine Road només per veure el magnífic porter. El lloc preferit dels seguidors era rere seu, i tradicionalment caminaven d’un extrem a un altre de l’estadi per estar prop de Frank. Durant els partits, li agradava parlar amb la gent. Els citizens de tota la vida el recorden com el nen que treia una mà màgica en les jugades més perilloses i com el jove que s’escapolia de qualsevol lesió per estar tots els partits sobre la gespa. Els aficionats també recorden quan, recolzat contra el pal, parlava mentre el joc es desenvolupava. En ocasions, Frank fins i tot repartia dolços i entrepans als seguidors. Era, sens dubte, el porter del City.

L’any 1949 es va decidir retirar. El club intentava quedar-se’l un any més tement que si quedava lliure l’United se’l enduria. Alex Thurlow, el que havia de ser el seu successor, es va posar malalt de tuberculosis. El City es quedava sense porter, i Frank, fidel el seu equip, va decidir continuar quatre partits més fins que van trobar un substitut.

Swift va penjar definitivament les botes amb 35 anys. Era l’adéu d’un jugador històric per els citizens. Però no un adéu al futbol. Frank només es va retirar dels terrenys de joc perquè aviat va començar a treballar com a periodista al News of the Worlds. Era un dels columnistes més llegits i el 1957 es convertia en l’encarregat de seguir el Manchester United, l’etern rival de la ciutat.

El 6 de febrer de 1958, el Manchester United tornava de Belgrad i l’avió amb el que viatjaven feia escala a Munich. Després de dos intents fallits, el pilot va intentar enlairar-se altre vegada però la neu acumulada a l’avió va provocar que un cop a l’aire s’estavellés a pocs metres de la pista d’aterratge. Van morir 23 persones. Frank va sortir en un primer moment en vida, però va morir camí de l’hospital.

Cinquanta anys després l’afició encara el recorda. Quan es va jugar un derbi Manchester United contra el Manchester City a Old Trafford, un centenar de citizens van aprofitar la ocasió per alçar un únic clam des del seu petit racó en el Teatre dels Somnis: <<There’s just one Frank Swift… There’s just one Frank Swift….>>.

Frank Swift / mcfc.co.uk
Frank Swift / mcfc.co.uk

Aquesta història ha estat creada gràcies a l’ajuda de l’escriptor Gary James (@garyjameswriter). James és l’autor dels llibres ‘Manchester A Football History’ i de ‘Manchester The City Years’.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Breus

ERC retira les esmenes sobre el TC i la Casa Reial per evitar que la dreta tombi els pressupostos de l’Estat

ERC ha retirat aquesta tarda de dimecres les esmenes a la totalitat que havia presentat a les seccions dels pressupostos generals de l'Estat (PGE)...

Aragonès admet que els governs de coalició “no són fàcils”

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha admès aquest dimecres que els governs de coalició, com el de la Generalitat, "no són fàcils" i...

Rufián exigeix l’amnistia per abans del 14-F

El portaveu parlamentari d'ERC, Gabriel Rufián, considera "una bona notícia" que el Govern central reformi el delicte de sedició però considera que és una...

Blueproject Foundation tanca les seves portes

Avui, dimecres 2 de desembre, Renatto de la Poeta ha anunciat el tancament de l'espai físic de la Blueproject Foundation al carrer Princesa el 20 de desembre. El director...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca