Fer una mirada als socialistes catalans és fer-ho amb un munt d’interrogants. Els últims mesos vivim en viu i en directe la caiguda lliure del socialisme català entès en la forma del PSC. Les causes potser venen de molt més enllà, però ha quedat ben evident que no s’han adaptat amb normalitat al nou horitzó català. Només cal que mireu el paper en el dret a decidir, primer votem en un sentit, després en un altre i…

Ja fa mesos que escolto la possibilitat que a Catalunya hi hagi una marca pròpia del PSOE. Era més que evident que el gir de la filial catalana feia perillar la convivència entre el partit mare i el fill. Però ara sembla que sí, no hi haurà un nou PSOE sinó senzillament que el que han fet els dirigents és espanyolitzar un partit català. Com diria Wert “hemos españolizado a los socialistas catalanes”. Sinó que algú m’expliqui perquè primer voten a favor del dret a decidir, s’hi mostren en contra i després em surten amb el federalisme…

La divagació del socialisme català és greu per no dir molt greu. Ocupen una parcel·la de la política catalana molt important, però contemplen com perden poder a marxes forçades. El seu paper l’està agafant amb gran habilitat ERC que ha passat a ser segona força política del país amb l’interrogant de saber fins on té el sostre. L’horitzó d’una Catalunya independent, aglutinar diferents ideologies en un mateix partit i una manera de fer més correcta ha portat a Esquerra a ocupar la importància de l’espai socialista.

No em semblarà gens estrany si els propers mesos seguim veient fugues de dirigents socialistes cap a d’altres partits. Només cal donar un cop d’ull al programa que van presentar a les últimes eleccions catalanes i el que han acabat fent. Us sembla estrany que Geli, Ventura i Elena votessin diferent a la resta de companys seus? A mi gens, perquè per sobre de tot es tenen uns principis i els dirigents dels socialistes catalans han demostrat que han perdut els seus principis a favor del PSOE.

No acabo d’entendre com és que el PSC a nivell nacional defensa una posició sobre el dret a decidir i en canvi quan es tracta de votacions en el mateix sentit però en el si de diputacions, consells comarcals o bé ajuntaments hi votin a favor. Els obriran un expedient a tots aquests representants que hi han votat a favor o què faran?

No és gens coherent el tipus de discurs que empren els socialistes en un lloc o un altre. A nivell català aposten pel federalisme però no pel dret a decidir i en canvi al món local i comarcal aposten en nombroses ocasions pel dret a decidir. Si no tenen les idees clares demostren que tenen una ferida oberta i si no recondueixen la situació ben aviat perdran la feina feta durant molts anys. Molts militants han abandonat la seva afiliació a causa de les males decisions, fins quan seguiran per aquest camí?

De tot plegat només en deuen estar contents els rivals polítics dels socialistes catalans i la direcció del PSOE, però la realitat és ben trista. Han perdut força i la seguiran perdent els propers mesos a causa de la defensa d’uns postulats que a Catalunya ben poca gent creu i amb un discurs que els porta a un carreró sense sortida que els pot relegar a un paper testimonial en el nou horitzó català. I quan siguem independents, quin discurs tindran? El federalisme? Cap on divaga el socialisme català?