El patrimoni ja ho té, això: hi ha tants elements representatius, tan diversos i d’aital qualitat, que pensar en una divulgació eficaç de cada una de les mostres resulta una tasca ingent. Amb tot, valdria la pena – sense ser categòrics-, prioritzar aquells recursos que, per la seva singularitat i bon estat de conservació, poden aportar valors, coneixement i potencial educatiu.
Caminant fa uns dies per l’interior de Sant Pere de Casserres, a Osona, em sobrevenia la imatge de tants i tants escolars del nostre país que s’esforcen a memoritzar conceptes com els de l’arc de mig punt, la planta de creu llatina, les pintures sobre passatges bíblics…el romànic. Programant una visita a aquest fabulós escenari, un monestir benedictí del s.XI, amb orígens al s.IX, no es podria aconseguir un impacte major? I qui diu a Sant Pere de Casserres, diu a qualsevol altre indret representatiu. Dubto que no sigui del tot eficaç entrar en silenci en un espai com l’església del monestir, fer-se la idea de com vivien els monjos, l’abad, el prior,…
No entenc el patrimoni si no és experiència. No hi ha més espai per la retòrica, cal viure’l. I els camins són molts. En els darrers temps, s’ha apostat encoratjadament per la inclusió de recursos tecnològics en la interpretació patrimonial, i és -sense dubte- un llenguatge útil per arribar a més sectors. Però cal no deixar de banda els espais que parlen pràcticament per sí sols. Resulta imbatible la percepció d’aquesta joia del romànic, contemplant-ne in situ la ubicació, seguint l’anomenat “camí dels monjos” que us hi condueix des del Punt d’informació.
Després d’una restauració i adecuació esdevinguda fa més de deu anys, cal revalorizar un patrimoni exemplar com el que ofereix Sant Pere de Casserres, sense oblidar que, d’exemples com aquest, en tenim arreu. No té sentit haver invertit en espais patrimonials del tot singulars, si al cap dels anys el seu desconeixement segueix sent majoritari. És urgent posar de nou en òrbita la riquesa històrica i monumental d’algunes zones del país, comunicar que art romànic esplèndid existeix més enllà del MNAC i el conjunt de la Vall de Boí.