El ministre d’Afers Exteriors espanyol, José María García-Margallo, s’ha sortit amb la seva i ja ha elevat la consulta a les altes esferes internacionals. No parlo pas de la consulta catalana, sinó de la d’Ucraïna. En els darrers dies de ben segur que heu estat atents a la successió de fets que han passat a Kíev i la resta de ciutats d’Ucraïna. L’últim episodi i el més incòmode ha estat la ingerència de Rússia a la zona de Crimea que es proclama propera als russos.
Tranquils que no us faré una exposició dels fets sinó que senzillament vull aprofitar unes paraules que ha expressat el ministre d’Afers Exteriors espanyol. Margallo va afirmar que en el cas que Crimea convoqués un referèndum, aquest seria il·legal ja que la constitució d’Ucraïna no ho permet i només pot convocar-ne quan tracta temes locals. Us sona tot plegat? A mi sí, ara representa que es dirigeix als catalans però per altres canals.
La internacionalització del cas català és una de les batalles que mantenen el govern català i l’espanyol. Tot i que aquests últims diguin que el tema català no és important, ens han demostrat amb algunes de les seves actuacions que els preocupa i molt. Suposo que heu sentit a parlar del memoràndum que va enviar el govern espanyol a totes les ambaixades perquè tinguessin resposta pels últims moviments catalans.
El memoràndum de Margallo tenia una extensió de més de 200 pàgines i va ser enviat a totes les ambaixades espanyoles per explicar el cas català. La resposta catalana va ser un altre text, exposant els seus arguments per aconseguir la consulta amb una extensió de 50 pàgines. Els que tingueu alguna noció sobre màrqueting sabreu que si us dono un text de 200 pàgines el mirareu per sobre, en canvi 50 pàgines de ben segur us les llegireu perquè tampoc és tanta feina.
Però deixant de banda aquesta partida d’escacs entre uns i altres em plantejo si realment el ministre espanyol té prou coneixements per parlar sobre si es vol fer o no un referèndum a Crimea. Fa 4 dies que han entrat les tropes russes i dubto que tinguin en ment fer una consulta entre la població. La sensació que tinc és que han volgut transportar el cas català fins a Crimea quan són dos cassos totalment diferents.
Catalunya és un potent motor econòmic. No es tracta de dir si vull ser afí a la Unió Europea o bé a Rússia, no és això. A Crimea es viu una realitat que molts desconeixem i dubto molt que Margallo en tingui alguna percepció. La seva realitat és que ha vist el moment per deslegitimar una possible consulta a Catalunya. Ara que hi ha un foc encès a Ucraïna hi posarem una mica més de llenya fent afirmacions que no treuen res de profit, perquè són buides i sense sentit.
Possiblement avui per avui a Crimea no els hi deixin fer la consulta, però i si els russos negocien que siguin els ciutadans d’aquesta regió que decideixin quin és el seu futur i s’acaba fent una consulta? Li agradi o no a Margallo al final la democràcia s’acaba imposant i n’estic ben segur que el cas d’Ucraïna s’arreglarà parlant i negociant entre uns i altres. Espero que quan s’acabi realitzant una consulta a Crimea Margallo recordi les seves paraules i autoritzi una consulta per Catalunya.
