Marine Le Pen. Líder del Front Nacional Francès. Si haguéssim de resumir en una paraula l’entrevista de poc més de vint minuts, que li va fer ahir la periodista Anna Pastor, la paraula correcte seria demagògia, demagògia, demagògia i més demagògia. Però és veritat que l’extrema dreta representa un perill real? És cert que el discurs d’aquests nous partits  està arrelant amb força dins de la societat? només a casa nostra o a tot el continent?

Grècia, Holanda, Suècia, França, Anglaterra, Suïssa, Itàlia, o Finlàndia  són alguns dels països on aquests partits xenòfobs, racistes i amb una postura clara en contra de la Unió Europea s’han aprofitat de la crisi i han fet el pas, en molt poc temps, d’organitzacions clandestines a partits polítics. Qui no coneix el nom de Josep Anglada. Líder de “Plataforma per Catalunya”, una formació política que, en deu anys, ha aconseguit 67 regidories i més de 85.000 vots per tot Catalunya. Qui no la sentit en alguna entrevista o programa de televisió pregonant el seu discurs en contra de l’islam, Convergència o Europa.

L’entrevista de Marine Le Pen va ser un míting de cara a les eleccions europees on va quedar clar que l’extrema dreta ha adaptat el seu discurs cap a una societat en crisi, molt farta de la corrupció política i en contra de la globalització, la immigració o la multiculturalitat com a pilars del seu programa polític. On és l’origen d’aquest nou discurs que sembla captar tants votants arreu d’Europa? On és l’origen d’aquests partits, com va dir ella, “euro-realistes”? Si ho analitzem, és una mescla de manipulació informativa i oportunisme.

Durant la dècada dels 80 i els 90, amb la victòria del capitalisme i sobretot amb el sorgiment de la classe mitja, aquests partits van fer un gir de 360 graus. S’havien de  captar vots de totes les classes socials i es van centrar en buscar un problema comú per tothom. Lluitar contra el comunisme ja no tenia sentit i aquest “enemic del poble”, tant reivindicat sempre pel feixisme, de cop i volta era la immigració il·legal, que estava envaint el continent i amenaçava la identitat nacional i l’estat del benestar. Molts historiadors han utilitzat l’expressió “del nacional-socialisme al nacional-populisme” per definir aquest punt d’inflexió. És tracta d’un discurs maquillat i emmascarat fins a l’extrem, que fuig davant de les càmeres de tot símbol o referència al feixisme clàssic o nostàlgic, però que té molt clar el seu origen històric i els objectius a llarg termini. Utilitzen la misèria i la desesperació de la gent i en treuen rèdit electoral.  S’aprofiten del poder mediàtic que els hi proporciona criminalitzar la immigració il·legal. No es pot negar que la mala praxis demostrada pels nostres polítics i aquest autoritarisme econòmic imposat per la “troika” que es tradueix en fortes desigualtats socials, encara els i posa més fàcil. I a sobre la gent els vota. Les úniques eines que tenim per lluitar contra això són la informació i la cultura.

Dins del panorama nacional, el partit feixista, racista i amb un grau de fanatisme molt elevat, “Espanya 2000”, de l’advocat Jose Luís Roberto, es dedica a regalar paquets de menjar a famílies a l’atur o a organitzar “paelles populars” per molts barris de València, sempre que les persones beneficiades siguin blanques, espanyoles i votin al seu partit. Populisme, racisme i molta hipocresia perquè aquest senyor va presidir durant onze anys, del 2000 al 2011, l’associació de prostíbuls espanyols. No deixa de ser irònic que un polític que vol fer fora a tots els immigrants del país, presideixi una associació que s’aprofita econòmicament d’un col·lectiu immigrant.

A Grècia,  “Alba dorada” amb Nikolaos Michaloliakos al capdavant, va aconseguir 21 escons a les últimes eleccions nacionals, un 7% dels vots. Al nord d’Europa, el partit “Demòcrates de Suècia” ha aconseguit 20 escons i un 5% dels vots. A més, ha augmentat el seu nombre d’afiliats en un 25% durant els últims dos anys, 4500 més. El seu líder Jimmie Akkesson de només 34 anys,  se’l considera el nou líder de l’extrema dreta europea. Fins i tot, gaudeixen del suport ideològic d’un diari, el SD-Kuriren. Timo Soini, de “Verdaders Finlandesos” va obtenir un 9,5% dels vots l’any 2012 i es va convertir en la tercera força política de Finlàndia. Fa dos anys, el Front Nacional Francès va obtenir un 18% dels vots passant a ser la tercera força política de França. El feixisme va a l’alça i no ens ho podem permetre.

L’estiu passat vaig entrevistar el líder de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada. Per acabar aquest article vull transcriure aquesta entrevista on podreu veure que el seu discurs i el del Front Nacional Francès, de Marine Le Pen, van agafats de la mà. De fet, l’Anglada sempre s’ha mostrat un ferm admirador de les tesis que defensava Jean Marie Lepen. En el llibre “Tota la veritat sobre Plataforma per Catalunya” dels periodistes Miquel Erra i Joan Serrà, Anglada és considerat com “l’últim franquista de Catalunya”.  Un polític molt oportunista, que maneja molt bé les càmeres però sense gaire capacitat per anar més enllà. S’ha dedicat a la política de porta en porta així com a fer de policia pels carrers de Vic. En aquesta entrevista deixa anar unes quantes perles. El seu caràcter autoritari l’ha portat a fortes disputes amb la direcció del partit i avui en dia no se sap si continuarà dirigint-lo.

  – Parlem primer dels orígens, d’on surt PxC i perquè? En quin moment   vostè decideix donar un pas endavant i formar un partit?

Jo sóc un enamorat de Vic. La meva sang és vigatana i crec que això ningú ho posa en dubte. Sóc català i no sóc independentista. La política és com el futbol, l’has de portar a dintre. El polític no és fa, el polític neix. Jo sóc un home de carrer a diferència dels polítics que tenim avui en dia. Per començar haig de dir que els orígens de plataforma per Catalunya venen de plataforma vigatana, l’any 2001. Quan veig que els índex d’immigració de la meva ciutat superen el 10% decideixo donar un pas i engegar el partit. Ara be, nosaltres no estem contra la immigració però volem una immigració controlada i realment, la qui càpiga.

 -He escoltat moltes vegades que vostè es dedica a fer política de proximitat, en que consisteix? La gent el truca quan té problemes amb immigrants?

 Si, és la que m’agrada més, l’altre dia, per exemple em va trucar una persona d’aquí la ciutat que havia patit un accident de tràfic, no només em truquen per problemes amb la immigració, sóc un home proper a la gent i això podríem dir que és una tendència generalitzada.  Molta gent es dirigeix a l’Anglada per tot, utilitzen el nom de l’Anglada perquè saben que si em nombren es solucionen els problemes. A mi això, evidentment no em molesta. Sóc un home que és preocupa dels problemes de la gent.

-Vostè se’n aprofita d’això, ha aconseguit molts vots gràcies al populisme de carrer?

Jo ho faig perquè m’agrada, em va aquest estil, això o portes a dintre. Sóc molt obert, per exemple: en campanya electoral  vaig als mercats, parlo amb la gent, amb un caire alegre , no forçat. Això en Montilla no ho faria. En Mas no arribaria en un supermercat saludant a tothom com jo, és el meu estil. Anglada al 100%. És una cosa que la portés a l’ADN de la persona.

  -Quins problemes té la societat catalana i espanyola? La immigració és la causa principal de tots els mals del país?

Evidentment que no, si l’únic problema fos la immigració ens podríem donar per satisfets. Els problemes del país, ara mateix, a part de la immigració, són la corrupció política, la crisi i l’atur. Som un país amb sis milions de parats. Si fem la proporció, a Catalunya tenim un milió de parats i un milió  d’immigrants. Si contem que n’hi han dos cents mil il·legals, i per això la generalitat està repartint aquestes famoses targetes sanitàries a les persones que no tenen papers, a casa nostra!…doncs hem de veure que són un milió dos cents mil persones. És excessiu, no està bé. A Catalunya tenim un 15% per cent d’immigració, això és molt preocupant.

– Quan es supera un índex d’immigració del 20% es pot fer servir la paraula invasió?

Si, i tant però no només sóc jo. Ho estant dient molts polítics europeus. Ja una cosa que està molt clara. Hem d’entendre que una ciutat com Salt amb un 47% d’immigració pateix una autèntica invasió. Una ciutat com Vic amb un 27%, Manlleu amb un 37%, són invasions sense cap mena de dubte. Això és una conseqüència directa de les polítiques que han portat a terme durant els últims anys, tant el PP com el PSOE.

–Quan parla d’immigració, jo entenc tota la immigració? O s’ha d’excloure la europea? Per exemple… a Mallorca a l’estiu hi trobem un 40 % d’immigració provinent d’Alemanya,  això és una invasió també?

Si també. Per exemple, si a la meva escala hi hagessin vuit veïns de deu que som que fossin alemanys, em sentiria igual, jo prefereixo sempre gent d’aquí, gent de casa.

–Però no em pot negar que la seva política la centrat sempre en contra de l’islam. L’he sentit parlar del bel islàmic, de terroristes, de mesquites però mai d’alemanys. Els seus espots polítics són claríssims, o no?

Aquí som la segona força política més votada, estem a anys llum dels altres partits de la oposició. Tenim 3000 vots, 5 regidors i un 20% dels ciutadans que ens recolzen. La gran majoria de la immigració vigatana prové del Marroc i per tant aquesta és la postura que jo defenso.

  -Vostè assegura que si aquests magrebins fossin alemanys també tindria el mateix problema?

Si exactament el mateix, el que passa és que crec que estic amb el meu dret de triar quina immigració és més positiva per el meu país i això ho he dit sempre: l’islam és un perill per la nostra democràcia, els temes culturals i religiosos no tenen res a veure amb nosaltres. A més a més, en totes les guerres del món hi ha l’islam al darrere, algú deu voler dir! Si em deixen triar preferiria tenir un 5% d’immigrants europeus que no pas islamistes.

-Abans m’ha parlat del problema de l’atur. En un país on es diu que els parats de més de 45 anys ja no tornaran a treballar; amb un atur juvenil que sobrepassa el 50%; i amb una classe política enquistada i podrida com tenim, que faria PxC?

No crec que les persones de més de 45 anys no tornin a treballar. Estic convençut i hi haig de confiar que a poc a poc anirem sortint de la crisi. És una crisi molt profunda, jo no n’havia viscut mai cap i tinc 53 anys.  Als temps que hem passat aquests últims 20 anys no hi tornarem però espero que el país es vagi recuperant. Hi ha d’haver una regeneració de la casta política. Hi ha una cosa que està molt clara: la situació a la que ens han portat els polítics no és culpa dels ciutadans. És de la classe política que ha permès tot el que està passant al país. Tot just ara ens adonem de tot el que hi ha al darrere d’aquesta família que ha governat Catalunya durant tants anys. Quan te’n enteres de tot el que hi ha al darrere, de tota la corrupció que han practicat i com s’han enriquit, sap molt de greu i em sembla molt malament.

– Es refereix a la família Pujol?

Si. Però de totes maneres els ciutadans estan molt decebuts amb tots els polítics, no n’hi a cap que tingui les mans netes. En aquest sentit, no és que vagi contra Convergència. El PP, el PSOE, tots i estan ficats i evidentment la justícia ha de ser igual per tothom. En aquests moments tots estan bastant espantats i crec que ja no hi ha ningú intocable, el mateix Jordi Pujol ho va dir un dia: “no comencem a tirar de la corda que en sortirem tots escaldats”. També ho podem veure amb la família Real i en molts altres casos. De totes maneres encara es fan diferencies, no fa pas massa, per exemple, amb el cas “Pallerols” on sembla ser que han rebut un indult per part del govern. Totes aquestes “marulladures” i continuaran sent però el que esta clar és que avui en dia la classe política està perseguida i els polítics que han estafat o s’han enriquit en nom seu haurien d’estar tancats a la presó. Seria el més normal de tot. La gent ha perdut la confiança amb els partits polítics ja que aquests només fan que prendre el prendre el pèl a la gent.

–Parlant del que vol la gent, que en pensa de les aspiracions nacionals de Catalunya, del sobiranisme i del dret a decidir? i està a favor?

Tot això és mentida, no hi haurà consulta, ni independència ni res de res. Amb això no vull dir que no estigui a favor del dret a decidir, el poble està en el seu dret de decidir sobre moltes coses però t’asseguro que en aquest país no hi haurà consulta. En Mas l’única cosa que està fent es gestar una derrota, Convergència i el PP ja ho tenen tot pactat. Ho crec fermament. De cara al futur hem de procurar un millor pacte fiscal per Catalunya, no pot en donem cent i ens en tornin deu però ja ho he dit abans: no sóc independentista tot i que m’estimo profundament Catalunya i Vic. Això no vol dir que jo sigui més mal català que un sobiranista, cada un té la seva manera de pensar, això és política. Per sobre de tot sóc demòcrata.

 -I pel que fa el català? Que n’opina de la llei “Wert”? És legítim obligar a tota una classe a parlar el castellà només perquè un pare ho vulgui?

No ho trobo legítim, això ho he dit sempre: nosaltres hem mocions en els ajuntaments i els consells comarcals en contra de la llei “Wert” però francament aquest és un tema que s’ha tret de context. No ens   hem pas d’enganyar, la immersió lingüística en aquest país ha funcionat. Els joves saben parlar tant el català com el castellà. No se qui és el que està interessat en fer-nos creure que a Catalunya tenim problemes amb la llengua. El que seria ideal és implantar l’anglès i que els nostres nens fossin trilingües.

–El castellà no està perseguit com afirmen des de Espanya i alguns sectors del Partit Popular?

Jo tinc 53 anys i considero que en aquest país sempre ens hem pogut expressar lliurement en català o en castellà i no hi ha hagut mai cap problema. La gent que hem anat a l’escola parlem els dos idiomes perfectament. Tot això és una tonteria que utilitzen per tapar altres coses més importants. És una arma electoral del Partit Popular. No puc estar d’acord amb el senyor Wert, ho tinc més clar que l’aigua, és una llei absurda. No es pot marginar cap llengua.

–I els immigrants? Si aprenen el català és podrien considerar integrats? La llengua és un factor clau en la integració i la convivència amb els immigrants?

No, n’hi parlar-ne. A vegades la integració no és solament saber l’idioma. Per mi si una persona de fora sap parlar català però és un delinqüent o un traficant de drogues que sàpiga la meva llengua no em mereix cap respecte. El simple fet de saber l’idioma no vol dir que aquesta persona estigui integrada aquí. Una persona nascuda aquí o que visqui aquí ha de saber la nostra llengua i és evident que això serà un factor que l’ajudarà a integrar-se en la societat.

–Se’n adona que relaciona automàticament immigració i delinqüència?

És que és un fet evident, no descobrim la xocolata del lloro.

–Que més necessita un nouvingut per estar integrat? Feina, casa, diners…?

Fixat bé que si ens mirem una ciutat com Vic, jo que sóc una persona molt popular i vaig a moltes festes, no veig mai cap immigrant que hi participi. Ells es fan les seves festes i els seus guetos, això passa a Vic i a tot Catalunya. Jo no vull dir que una persona immigrant no tingui el seu negoci però a la carnisseria o la perruqueria que vaig jo no hi veuràs mai cap magrebí. La integració és difícil. Ja una cosa que estar molt clara, simplement s’ha de trepitjar carrer, sigui aquí, sigui a Salt: fes un passeig per la plaça major de Vic i difícilment trobaràs a magrebins assentats en un bar amb gent de casa. En un barri immigrant mai veuràs a dues o tres magrebines amb els seus bels, assentades amb gent autòctona, t’ho asseguro. Això que vol dir? Que no hi ha integració. Jo quan era jove, amb la immigració andalusa, amics de la família, i altres joves  espanyols que van arribar a Vic teníem fortes discussions al bar per el futbol. Era diferent però ara diguem tu quin bar trobes on magrebins i espanyols mirin el futbol junts i parlin de política? No n’hi ha cap, no hi ha integració.

–Això no hauria de ser recíproc entre cultures? Em refereixo a la voluntat d’integrar-se? Es un problema seu o de les dos parts?

 Són els de fora que s’han d’integrar a nosaltres, no nosaltres amb ells. Ells són els que han vingut. Jo si me’n anés a alguna ciutat europea, la que sigui, i veies que allà tothom té el costum de portar barret, cony! L’Anglada acabaria portant barret! Per dir vull ser com vosaltres! Després m’haurien de respectar si volgués anar a missa però el més important és integrar-te tu en la societat que ta acollit.

–És curiós, vostè parla constantment del respecte entre cultures i en canvi li he sentit dir moltes vegades que s’haurien de destruir les mesquites o limitar-ne la construcció? No es contradiu?

Hi ha una cosa diferent,  que hi ha a les mesquites? Nosaltres no hem estat mai en contra de cap religió, hi han esglésies budistes, “evangelistiques” o jueves i no ha passat mai res ,però en canvi, si que s’ha descobert… jo no se si a les mesquites hi estan adoctrinant els futurs terroristes del dia de demà. L’iman de Lleida o el de Terrassa van ser gravats fent els discursos sobre com sabien de pegar les dones. I L’ Iman del carrer Hospital de Barcelona estava preparant un atemptat al metro de Barcelona. No ho dic jo, ho diuen els serveis d’intel·ligència de Washington. Catalunya és el lloc on hi han més salafistes. Els salafistes surten de les mesquites. Si veig que una religió pot fer mal i tinc que anar en contra.

–Islam, és una paraula àrab que significa pau, que en pensa vostè d’això?

No hi puc estar d’acord,  hi ha una cosa que es evident, l’islam estar al darrere de totes les guerres del món, hi han atemptats terroristes cada setmana i per tant crec que ens trobem davant d’una islamització del continent europeu. La pròxima invasió no serà a través de les armes, serà a través dels ventres de les nostres dones i això és un fet evident. Només hem de mirar els índex de natalitat d’ells i els nostres.