Cadàvers, franctiradors, molta sang, crits desesperats i totes les barbaritats que ens passin per el cap. Aquesta és la situació que ha patit el poble ucraïnès durant els últims mesos. Sembla una pel·lícula al més pur estil “Tarantino” però és la crua realitat. El president Victor Yanukóvich ha convertit la capital del seu país en un escenari de guerra i li ha sortit el tret per la culata.
Després d’una dècada de disputes polítiques i acusacions falses entre ell i la principal líder de l’oposició, Yulia Timoshenko, el ja expresident, arribà al poder l’any 2010. Això va significar un revés molt gran per la revolució taronja de l’any 2004 i va desencadenar una onada de protestes per tot el país. Ucraïna portava anys de negociacions, volia entrar a la Unió Europea i l’arribada del govern de Yanukóvich va paralitzar el procés. Ell era més partidari d’aliar-se amb la poderosa Rússia que no pas de entrar a la Unió Europea, i tot i tenir més de mig país en contra, va tirar pel dret.
La resposta ràpida de la gent es va notar en moltes ciutats: Leópolis, Ivano-Frankivsk, Ternopil, Odessa i Kiev entre d’altres van viure protestes massives. El dia 1 de desembre del 2013 es recordarà com el dia de la manifestació més multitudinària des dels temps de la revolució. Aquest esperit de lluita tant ferotge va condicionar del tot Yanukóvich i el va convertir en el que molts ja anomenen com: “el Carnicer de Kiev”, un mot que s’ha guanyat a pols.
Els últims tres mesos han estat molt convulsos i sanguinaris; s’han practicat detencions il·legals a membres de l’oposició; s’han utilitzat franctiradors i armes de foc contra els manifestants; s’han segrestat opositors ferits dels hospitals per part de la policia; i l’abús de poder mostrat per part del govern supera tots els límits possibles dins d’un estat democràtic europeu. Més de cent morts i cinc-cents ferits ho corroboren. Ha estat necessària la intervenció de la comunitat internacional ja que la postura mostrada pel govern quasi evoca el país cap a una mortífera guerra civil. Però si alguna cosa ens ha ensenyat la història, i en la primavera àrab trobem l’exemple més clar i recent, és que el poble unit mai serà vençut.
Ja ho deia Emiliano Zapata: “si no hi ha justícia per el poble, no hi haurà mai pau per el govern” i tots ho hem pogut comprovar en primera persona. Tot plegat una situació lamentable que ha obligat al president Yanukóvich a dimitir,convocar eleccions anticipades i fugir del país. S’ha emès una ordre de busca i captura internacional per assassinat massiu en contra del que es considerat ja, al món occidental, com un nou criminal de guerra. L’amnistia de tots els detinguts i la confirmació de la constitució de l’any 2004 és un fet. Aquest autoritarisme post soviètic, mafiós, corrupte i tirà ja no té cap sentit dins de l’Europa del 2014. Una altre victòria irrefutable del poble, una més.
