Iolanda Dominguez
Reconec que sóc una sèrieaddicta. Sempre trobo una dona a qui admirar. Us en faré cinc cèntims…
Game of Thrones. La cobdícia desmesurada i la crueltat intolerable que, ara com ara, semblen haver derrotat l’equilibri. Però cal que estem al lloro, perquè la meva admirada khalessi s’està preparant. En silenci, amb calma, sense pressa però sense pausa, acabarà liant-la molt parda. Clar, si jo tingués tres dracs també la liaria…
The Walking Dead. La deshumanització més absoluta. Em faig creus amb algunes escenes tan fredes i crues… I penso què faria jo si demà esclatés una pandèmia i veiés, horroritzada, com els meus amics, familiars, coneguts es transformen en monstres que em volen devorar. On fugiria? En qui confiaria? Seria valenta com la meva admirada Maggie? O seria de les primeres víctimes i acabaria essent una zombie assassina????
Masters of Sex. Em desperta admiració pura i dura cap a la figura de la Ginny, dona avançada a la seva època que avui dia també la liaria parda veient com va la nostra societat. I no li caldrien tres dracs, a ella.
The Following. La miro i penso que jo no em deixaria enredar per un assassí en sèrie. Què va!!! Però després vaig sentint més proper en Joe, amb aquell encant que té, aquella manera de mirar-te, de descobrir les teves debilitats… És un líder nat, ja voldria en Rajoy tenir el seu carisma!! així que, qui sap, igual acabaria cometent un assassinat en nom d’ell. Tot i que, no sé, no em veig.
Boardwalk Empire. L’atracció inevitable per allò que ens han prohibit. No descubriré res nou. Et diuen “no vagis amb aquests que són males influències” i, patam, casualment seran els teus amics de l’ànima. Doncs amb l’alcohol durant la Llei Seca, igual. I la Margaret… Pobreta que creu que per fi ha trobat el príncep blau… Però no, nena, que el príncep blau no existeix. El que passa és que la Margaret és més llesta que la gana.
Així que imaginem per un moment que comença una batallaper la llibertat del poble en la que la majoria seríem uns zombies que funcionem mecànicament per satisfer les nostres necessitats més bàsiques, que funcionem com ramats i que seguim a qualsevol líder que ens digui el que creiem que volem sentir… I tot això, evidentment, sense prescindir del sexe!!!
