Incoherències judicials

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Divendres es va fer pública la sentència per la qual a 5 centres catalans s’havia d’impartir un 25% de les classes en castellà perquè un alumne ho havia demanat. Al vespre Ivan Güell, un bon amic, va fer un tuit imprescindible “Cinc famílies demanem escolaritzar els nens en castellà i ho accepten. Milers de persones demanem votar i ens ho neguen. Democràcia pura…”.

El que expressa en menys de 140 caràcters és el sentiment de molts catalans. Per què accepten les denuncies de 5 persones i el clam de la majoria d’un poble no li fan ni cas? Aquesta potser és la pregunta del milió d’euros, però el que si mostra és que el poder judicial cada vegada tira més cap al costat espanyol i amb cada sentència sobre la immersió lingüística ens van deixant més de banda. Només cal observar les últimes sentències sobre la llengua.

Imposar no és el camí. En la meva època d’estudiant recordo diferents episodis i mai ningú es va queixar. Per exemple a la EGB fèiem les matemàtiques en castellà amb un mestre que li dèiem don Fernando. Mai ningú de la classe es va queixar. A l’etapa de batxillerat recordo que alguna classe es feia en castellà i tampoc hi va haver queixes. Fins i tot a la universitat teníem un professor que feia història moderna en castellà, però ni queixes ni jutjats.

En aquella època no hi havia imposició de res. Potser en tot plegat hi ha una doble voluntat. Per una banda per tots és conegut que s’ha perdut el respecte que hi havia cap a l’ensenyament. Recordo que parlar de mestres o professors era com si fos una institució de la societat. Avui dia aquest respecte s’ha perdut i ens porta a casos com aquest on una minoria s’imposen a una gran majoria sense escoltar la veu del professorat.

Per altra, el govern espanyol ha iniciat una croada per imposar-se en tot el que pugui. La nova llei Wert en seria un clar exemple d’invasió de competències i com aquest trobarem molts més casos. Sinó només cal observar el laboratori que ha muntat el PP a ses Illes on està experimentant quin és el límit del català i dels ciutadans.

Hi ha una minoria de famílies que estan contra el català, però el problema el viuran més els seus fills que no pas els pares que interposen les denúncies. Per exemple, sabeu que al País Valencià hi ha més de 100.000 famílies que volen l’ensenyament del català i els hi han negat? Això és democràcia.

No sé si jurídicament és possible, però en el moment que neguin la consulta, per què no es porta als tribunals? De fet és el que han fet amb la immersió lingüística i ho pensen seguir fent. Han triat el camí de la justícia per donar un cert sentit a la seva política contra el català, però aquest no és el camí. Volen esborrar el català de la vida pública, però no ho aconseguiran.

- Publicitat -

Espero que en un temps es comenci a aplicar el sentit comú. Imposar no és el camí. Les incoherències (per molt que vinguin del món judicial) tampoc són el camí. Fer desaparèixer el català tampoc és el camí. Tots sabem quin és el camí a seguir. Deixar-nos votar i que la ciutadania es pugui expressar lliurement. Tanta por els hi fa el resultat? Atacar al català no és una solució sinó crearan el sentit contrari al desitjat, sinó temps al temps.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca