Albert Bermúdez
L’ambient de la capital bavaresa en dia de partit és impressionant. Els bars paguen una morterada per poder emetre el canal Sky, que té els drets de la Bundesliga, però això els assegura que, siguin on siguin, passaran el cap de setmana -incloent el vespre de divendres- plens d’aficionats d’equips de Primera i Segona Divisió.
Ahir el Bayern jugava a les cinc de la tarda. Un horari que seria molt agraït per a l’aficionat del Barça però no tant a Alemanya, un país acostumat a sopar d’hora i amb molt poca cultura de l’entrepà, ja que tota mena d’aliment portat de casa és prohibit dins els estadis. Arribar a casa a les vuit del vespre d’un diumenge és per al bavarès comú sinònim d’anar tard. L’endemà es treballa.
Malgrat tot, el centre de la ciutat respira un ambient especial. Les línies de metro s’han reforçat una setmana més per facilitar el trànsit d’aficionats que van amunt i avall, a les dues del migdia el centre de la ciutat es vesteix de blanc i vermell i per Marienplatz un de cada tres aficionats duu una bufanda, samarreta o gorra del seu equip. Em comenta un company que està fins i tot mal vist assistir a l’estadi sense els colors del teu equip. “Fa de sightseeing, com si haguessis vingut de lluny a observar l’ambient però no per animar”. L’afició alemanya no s’anima en funció del paper del seu equip.
El centre de Munic és preciós i els Biergarten s’omplen a les dues de la tarda per fer una (o dues, o tres) petita (o gran) prèvia del partit, comentar la jugada i discutir amb una Maß – gerra de litre de cervesa- a la mà les previsions per al duel. Ahir el Bayern jugava contra un Eintracht de Frankfurt ple de baixes, que es preveia sense problemes per als de Guardiola. El 5-0 parla per si sol, com també ho va fer l’espectacle que va oferir Thiago Alcántara. L’exblaugrana va batre el rècord de participacions en un partit (185) i de passades amb èxit (159). Culer, tens motius per estar emprenyat.