A game of thrones (segona part)

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Al text anterior, el número 19, vam començar a analitzar les principals empreses de l’Ibex35 per mirar d’extreure conclusions al voltant de qui atresora el poder a Espanya. En aquesta segona part, correspon analitzar les empreses vinculades a “la Caixa”, el que anomenarem com a “Cosmos Caixa”. Aquestes empreses són Caixabank, Abertis i Gas Natural Fenosa.

Cosmos Caixa

L’entitat bancària Caixabank està controlada de forma aclaparadora –per bé que decreixent- per “la Caixa”, que posseeix aproximadament un 55% del capital. Degut a aquesta majoria tan significativa, el consell d’administració del banc està ocupat eminentment per representants de l’entitat d’estalvi. En aquest sentit, en les cadires de control hi trobem els “sospitosos habituals”, que ja van ser motiu d’anàlisi al text 15: Isidro Fainé Casas, Juan María Nin Génova, Salvador Gabarró Serra, Javier Godó Muntañola comte de Godó, Juan José López Burniol, Leopoldo Rodés Castañé o Juan Rosell Lastortras. Però cal parar atenció a noms que no procedeixen de “la Caixa” i que tenen cadira dins aquest consell d’administració:

Isabel Estapé Tous

Economista, notària i antiga agent de canvi i borsa. Filla de l’insigne professor d’economia Fabian Estapé.

Susana Gallardo Torrededía:

Hereva de l’imperi farmacèutic Almirall-Prodesfarma i casada amb un altre multimilionari, Alberto Palatchi Ribera, propietari de Pronovias.

Sir David K. P. Li:

Multimilionari xinès nascut a Londres i membre de la família fundadora del Bank of East Asia. Forma part del consell en virtut dels acords entre Caixabank i el Bank of East Asia, del que és màxim executiu. L’any 2007 va tenir un problema legal, quan va ser acusat per la SEC (el regulador del mercat dels Estats Units) de fer servir informació privilegiada per guanyar diners de forma il·lícita a la borsa. Va ser durant l’OPA de News Corporation sobre Dow Jones & Company mentre ell era membre del consell d’administració d’aquesta darrera. El benefici de l’operació va ser de 8,2 milions de dòlars i es va realitzar a través de persones interposades, que també van ser acusades. El cas es va tancar amb el pagament d’una sanció de 8,1 milions de dòlars, alhora que Li no va negar en cap moment que hagués incorregut en males pràctiques. L’assumpte va esclatar tot just tres mesos després de ser nomenat conseller de CaixaBank (en aquell moment, Criteria), però sembla que tot allò no va importar gaire al tàndem Fainé-Nin, ja que el van mantenir al càrrec.

Alain Minc

Francès i, per no ser menys, multimilionari. Economista, consultor i president d’Asef, la filial d’Abertis a França. Compatibilitza aquest càrrec i la cadira al consell de CaixaBank amb la pertinença als consells d’administració de Prisa, Fnac, Yves Saint Laurent i d’altres. Fa uns mesos va saltar als titulars de la premsa quan va fer pública la seva posició vers el procés sobiranista català, amb termes gairebé ofensius. Tot i ser jueu, sembla que no va heretar l’afició al treball: l’any 2001 va ser condemnat per haver plagiat l’obra de Patrick Rödel “Spinoza, le masque de la sagesse” i aquest 2013 ha tornat a estar condemnat per plagi d’una altra obra. També va tenir una gestió molt controvertida al capdavant del consell de vigilància del diari Le Monde. Té una estreta relació amb dos dels personatges més influents a França, l’expresident Nicolas Sarkozy i l’empresari Arnaud Lagardère.

John Shepard Reed

Americà. Expresident del NYSE y ex-CEO de Citibank. President del Patronat del MIT, el prestigiós institut tecnològic de Massachussetts. Va tenir responsabilitats executives a les temudes Monsanto (l’imperi dels transgènics), Council for Foreign Relations (entitat vinculada a la família Rockefeller) i Rand Corporation (un think tank molt influent als Estats Units), entitats totes tres que sovint fan les delícies dels teòrics de la conspiració. També va ser directiu de Philip Morris, el gegant del tabac.

L’any 2012 els 19 membres del consell d’administració es van reunir setze cops, i es van repartir uns 6,6 milions d’euros en remuneracions, on la part del lleó se la van endur Juan María Nin (2,7 milions) i Isidro Fainé (1,1 milions). Aquesta diferència a favor de Nin es deu a que és també executiu de l’entitat
Pel que fa a les participacions, Fainé té accions de CaixaBank per valor d’uns 2,2 milions d’euros, Nin poc més d’1 milió, mentre que Javier Godó té prop de 5 milions d’euros.

Abertis es defineix com a grup líder internacional en la gestió d’autopistes i d’infraestructures de telecomunicacions. Són els hereus de la històrica Acesa, que va construir les primeres autopistes a l’Estat Espanyol (Montgat-Mataró, 1967). El màxim accionista és “la Caixa”, amb més d’un 25% del capital, seguit pel fons d’inversió CVC amb un 15% i OHL, el grup de Villar Mir, també amb un 15%. Florentino Pérez va ser accionista significatiu fins l’any passat, en que va vendre el seu paquet (el 25% del capital) per fer caixa i aplicar-lo a reduir el deute monstruós de la seva constructora ACS.

En el consell d’administració trobem noms que ens resulten familiars: Salvador Alemany Mas (president), Isidro Fainé Casas (vicepresident), Francisco Reynés Massanet (conseller delegat i marit de Cristina Valls-Taberner), Carlos Colomer Casellas, Leopoldo Rodés Castañer, Marcelino Armenter Vidal, Ricardo Fornesa Ribó, Juan Miguel Villar Mir o Carmen Godia Bull. En total, 20 cadires que regeixen els destins de les autopistes per on circulem, que al 2012 es van repartir 6,6 milions d’euros per la seva pertinença al consell d’administració. El secretari del Consell, però sense rang de conseller, és Miquel Roca Junyent. La participació a l’empresa de les germanes Godia té un valor de mercat pròxim a 500 milions d’euros i les proporciona uns dividends anuals d’uns 25 milions d’euros. El president Salvador Alemany Mas posseeix més de 300.000 accions de la companyia, que tenen un valor de mercat de més de 4,5 milions d’euros, mentre que la participació de Fainé és de més d’1 milió d’euros.

Gas Natural Fenosa és la companyia resultant de la fusió de Gas Natural amb Unión Fenosa (2009). Totes dues firmes ja eren producte de fusions prèvies: Gas Natural, de la unió (1991) de la històrica Catalana de Gas (1843) amb Gas Madrid (1922), mentre que Unión Fenosa havia nascut després de que s’ajuntessin (1982) la gallega Fuerzas Eléctricas del Noroeste (1943) amb la madrilenya Unión Eléctrica (1912).

Els seus principals accionistes són “la Caixa” (35%) i Repsol (30%). Més lluny està l’empresa petroquímica algeriana Sonatrach, que té un 4% del capital. Entremig hi ha els fons d’inversió estrangers, que controlen un 17% del capital i de tant en tant donen un maldecap als gestors.

En el consell d’administració hi trobem noms ben coneguts: Salvador Gabarró Serra (president), Antonio Brufau Niubò (Vicepresident), Rafael Villaseca Marco (Conseller Delegat), Xabier Añoveros Trías de Bes, Demetrio Carceller Arce, Nemesio Fernández-Cuesta Luca de Tena, Felipe González Márquez (l’expresident del govern espanyol), Juan María Nin Génova o Juan Rosell Lastortras. Entre els 19 membres del consell es reparteixen 6,8 milions d’euros, destacant-hi els 1,1 milions de Salvador Gabarró. Per sobre de 250.000 euros hi trobem Antonio Brufau, Rafael Villaseca, Demetrio Carceller o Juan María Nin Génova. D’entre els consellers, qui té el paquet accionarial més gran és Brufau, amb una cartera valorada amb prop d’1,5 milions d’euros.

D’entre els membres del Consell n’hi ha un especialment interessant i que encara no havia fet acte de presència en aquests articles. Es tracta de Xabier Añoveros Trias de Bes, un bon exponent de la burgesia barcelonesa. Descendent dels Trias i Giró (després Trias de Bes), un llinatge estretament vinculat a la universitat i en especial al dret, i casat amb la difunta Julia García-Valdecasas, una altra component de les grans famílies de la ciutat lligades al franquisme. El seu pare va ser Francisco García-Valdecasas Santamaría, un rector de la Universitat Barcelona de la segona meitat dels seixanta famós per les seves purgues de professors amb tendències demòcrates. El seu germà Manuel va ser el metge que va assistir els parts de la Infanta Cristina.

Finalment, Nemesio Fernández-Cuesta Luca de Tena és un dels deu fills que va tenir l’ex-ministre de Franco Nemesio Fernández Cuesta amb María Victoria Luca de Tena, filla del marquès de Luca de Tena i neta de Torcuato Luca de Tena, fundador del diari ABC. A més, el seu avi va ser Raimundo Fernández Cuesta membre destacat de la Falange i ministre de Franco en diverses ocasions.

@RogerVinton

RogerVinton2012@gmail.com

http://rogervinton.org