De Chicago a Nova Orleans (IV): la perla del Mississippi

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

“Down in Louisiana where the alligators grow so mean…” cantava Tony Joe White a Polk Salad Annie, cançó de 1968 que relata la pobresa d’una família del sud dels Estats Units. Louisiana és un dels estats amb més història del país, i alhora un dels que ha patit més. Va ser a Nova Orleans, la seva capital, on l’any 2005 l’Huracà Katrina va emportar-se milers de cases, destruint famílies i edificis històrics. Louisiana és un dels estats on l’esclavitud va tardar més a marxar; fins i tot anys després de la seva abolició moltes plantacions del sud continuaven traficant amb esclaus negres, com és el cas de Solomon Northup a 12 years a slave (12 años de esclavitud).

Els seus terrenys pantanosos replets de caimans amaguen una història crua i violenta; converteixen aquest estat en el més misteriós de tot els Estats Units. Una visita a aquesta regió del país no és completa sense veure de prop una plantació. A la riba del Mississippi en trobem més de 10, cadascuna amb la seva particular història. Aquí s’han filmat nombroses pel·lícules que toquen el tema de l’esclavitud, tema que continua sent tabú en ple segle XXI. L’espaguetti western de Quentin Tarantino, Django unchained, es va filmar a Evergreen Plantation; i l’aclamada 12 years a slave a Sant Joseph’s Plantation. Ambues cases estan a prop d’Oak Alley Plantation, una de les mansions més famoses de la zona. La visita a l’enorme complex es completa anant a les cabanes on vivien els esclaus que fa segles treballaven per als amos de la plantació. Cabanes de fusta, decorades amb els noms de tots els individus que anys més tard van ser alliberats. Quan l’esclavitud era legal Nova Orleans era l’epicentre del comerç d’esclaus; Jackson Square, amb l’església de Sant Louis enmig, era el lloc on s’hi feien més negocis a l’època.

Una de les curiositats de Nova Orleans – també anomenada The Big Easy – són els seus carrers amb porxos decorats. Passejar pel barri francès és com assistir a una competició de decoració d’edificis; cada balcó amaga un secret, i està adornat amb flors i moltes banderes. Nova Orleans és una ciutat culturalment molt rica: aquí va néixer el jazz amb un jovenet Louis Armstrong, i també es pot sentir zydeco, gènere musical propi dels immigrants francesos que van arribar a la zona durant el segle XVII. Si a més li sumem la barreja cultural amb els esclaus negres, sorgeix un gènere únic al món. Els fans de Tennessee Williams també li deuen molt a la ciutat, escenari de la majoria de les seves peces. No és d’extranyar que els tramvies siguin una de les principals atraccions de Canal Street, avinguda que connecta el barri francès amb el Garden District. Si voleu veure meravelles, no us perdeu aquest barri. Aquí s’hi ha filmat El curiós cas de Benjamin Button i més recentment American Horror Story: Coven. Hi viuen celebrities com Sandra Bullock, John Goodman o el matrimoni Jolie-Pitt.

Nova Orleans és una ciutat perillosa, però si no surts del centre no té perquè passar-te res. Si a Barcelona tenim les Rambles, allà tenen Bourbon Street, centre neuràlgic de la festa i diversió de la ciutat. Restaurants de categoria al costat de cabarets, botigues de souvenirs enganxades a selectes restaurants d’ostres…Nova Orleans és així. “Aquí tothom és benvingut, som molt europeus” comenta un botiguer d’antiguitats al carrer Royal. Els amants de les antiguitats i de tot allò nostàlgic tenen una cita a Royal Street, una de les vies amb més afluència de visitants. Cada barri és un món: i si no, pregunteu-ho als veïns de Treme, que fins i tot tenen una sèrie pròpia.

Aquest caràcter liberal de la ciutat també es veu en les seves influències. I el menjar n’és un bon exemple. Hi ha qui diu que és a Louisiana on es menja millor del país, i qui avisa no és traïdor. El menjar cajun combina ingredients de la cuina espanyola, italiana, francesa i afroamericana: una fusió inigualable on les espècies i el tabasco són els vertaders protagonistes. De fet és fàcil notar la presència espanyola entre els seus carrers; a finals del segle XVIII Nova Orleans estava sota domini borbònic. Imprescindible menjar beignets al Café du Monde, un dels establiments més antics de l’urbe i que obre 24/7.

Nova Orleans ha estat sempre niu de pirates, dones de corbes vertiginoses i aficionats al vudú. Un indret misteriós on els seus carrers ressona jazz, i on la gent t’acull amb els braços oberts. Com diu la dita: “Once you’re in New Orleans, a part of you never leaves” (Un cop a Nova Orleans, una part de tu mai marxa). L’esperit de la perla del Mississippi t’atrapa per sempre més, com la potent absenta que embriaga els àvids viatgers.

 

- Publicitat -

 

 

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca