No ocupa portades, ni aclapara flaixos, ni figura com a principal preocupació de la ciutadania. En els últims anys hem anat cedint a la digitalització d’Internet i a la seva progressiva dependència però sovint d’una forma ingènua i despreocupada, com si allò que passa en la virtualitat de la pantalla no formés part de la nostra vida. En aquest terreny – en constant revolució i escassament regulat – és fàcil perdre drets sense gairebé immutar-se. Fa dues setmanes, una cort federal d’apelacions dels Estats Units va fallar en contra del principi de la neutralitat d’Internet i a favor de Verizon, poderosa empresa de telecomunicacions.
Però, què és la neutralitat d’Internet? Es tracta d’un principi – defensat en el cas recent per la Comissió Federal de Comunicacions de l’Administració Obama – que aposta per la regulació de la xarxa per tal que les empreses proveidores d’Internet no puguin restringir o degradar l’accés als continguts dels seus clients. És a dir, il·legalitzar l’abús de poder amb finalitats lucratives de les ISP així com ja es fa en les telecomunicacions.
El rebuig de la cort estatunidenca a la neutralitat de la xarxa significa una estocada de mort i un perillós inici de vulnerabilitat de l’usuari que veu com els proveïdors d’Internet (Verizon, en el cas esmentat) poden establir diferents velocitats de descàrrega de dades segons els seus interessos particulars. Tot i que alguns especialistes veuen en la decisió judicial una negligència semàntica de la FCC (Comissió Federal de Comunicacions), la sentència obre la porta a que els proveidors d’Internet puguin controlar els seus canals i als seus clients sense cap mena de norma que ampari als ciutadans. A més, la pèrdua de la neutralitat d’Internet també suposaria un fort revés a les startups – petites empreses innovadores, molt importants pel creixement econòmic dels Estats Units – i això es traduiria en un servei de pagament polaritzat que, com sempre, només beneficiaria a les classes privilegiades.
Segurament, i de forma paradoxal, la legislació d’Internet seguirà sense ser una de les màximes prioritats dels ciutadans, més intrigats per la crisi econòmica, l’atur, l’immigració o el terrorisme. Encara que puguin semblar aliens a la nostra vida tangible, els drets digitals són un pilar més del sistema democràtic del futur. Ens trobem en una transició online: ara és el moment de pronunciar-se en el debat i reclamar a través del teclat el mateix que es crida a peu de carrer.