Amelie és del PP

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

És quelcom d’una claredat meridiana: Jean-Pierre Jeunet, el director de la sobrevalorada Amelie (2001), és un pepero recalcitrant. Alhora, però, és molt millor que el guru dels conservadors, Pedro Arriola. Més visionari, si més no. El francès va fer, a tretze anys vista, el que han acabat fent els populars aquest cap de setmana.

El film i la convenció de Barcelona són un conat de didàctica liberal constructiva assentada en bones pretensions. D’una banda, inicialment, tenim una magnètica veu en off que narra les desafortunades vicissituds d’una jove parisenca i ens ajuda a entendre la singularitat del seu caràcter –i no ens queda més remei que estimar a la pobre desgraciada. Al quadrilàter paral·lel hi ha la plana major del Govern i el Partit Popular (nacional i català), que venen a fer pedagogia unionista. No ha pas faltat el discurs somicó d’Alícia Sánchez-Camacho, “la societat catalana no ens entén, estimeu-nos”. Potser no tan efectiu com el d’Amelie, però el cert és que tots acaben embafats, curulls de retòrica barata.

Amelie és la màxima sublimació de la dreta rància mesetaria, bones paraules adotzenades per una melangia indescriptible d’un passat on tot era més fàcil, un passat on no hi havia tanta llibertat. El que acaba proposant, al cap i al final, és que cal cuidar les ovelles esgarriades perquè només són dones que encara no han trobat l’home ideal, i ja està. Dues hores per acabar concloent el que molts brètols repeteixen des de fa segles. I encara va guanyar premis, la cosa aquesta.

La convenció popular segueix el mateix patró, minuts després d’haver tret a passejar la bonhomia ja l’havien tornat a recloure. La caspa va reaparèixer i els diletants defensors de l’Espanya unitària (i de la definició del matrimoni com la unió d’un home i una dona) carregaven contra l’afront inconstitucional, il·legal, immoral, il·lícit, irresponsable (i tota la tirallonga de baixeses que se us acudeixi) que la Generalitat està armant.

Ja hi tornem a ser, tanta prosopopeia per endimoniar els quatre partits defensors del dret a decidir. Sort que, segons Rajoy, els catalans som bona gent i no ens tallarà el finançament, perquè els eixelebrats són els polítics, no qui els vota.

I què som, si no som tots (la majoria, dos terços dels votants) un dimoni escuat?

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca