Com més rics, més pobres

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Si els rics cada dia són més rics, els pobres seran, cada dia, més pobres! Aquesta és una màxima que lamentablement no només es compleix, sinó que sabem perquè es compleix: la riquesa no es redistribueix de manera justa!

Un informe recent d’Intermón Oxfam revela que 1% de les famílies de tot el món acapara el 46% de la riquesa i que a l’estat espanyol les 20 persones més riques atresoren una fortuna equivalent als ingressos del 20% de la població més pobra. Xifres que, a banda de fer-nos reflexionar, han d’indignar-nos, més encara si és possible!

Winnie Byanyima, presidenta executiva d’Oxfam, explicava de manera més gràfica aquesta realitat: “resulta sorprenent que en ple segle XXI una petita elit que podria cabre en un sol vagó de tren tingui tanta riquesa com la meitat de la població més pobra del planeta”. M’imagino el que molts farien amb aquest vagó de tren!

El diner crida el diner!

Per Intermón Oxfam aquestes xifres s’expliquen per la influència de les elits, de les majors riqueses mundials, sobre les polítiques econòmiques i fiscals de molts països, pensades més per afavorir a les grans fortunes que no per a redistribuir de manera més equitativa la riquesa.

La riquesa es retroalimenta en paradisos fiscals mentre són les classes baixes i mitjanes les que reben els majors impactes de les polítiques d’austeritat dels governs. No caldrien tantes mesures d’austeritat sense la fuga de capital, en forma d’evasió fiscal, de la que es beneficien els més rics. El diner crida el diner!

Mentre una selecta i reduïda elit neda en l’abundància gràcies a l’opacitat financera i fiscal de moltes polítiques la resta rep les envestides de la desocupació, les retallades, de totes les mesures d’austeritat que es prenen per redreçar la situació.

- Publicitat -

El resultat d’aquestes polítiques, “segrestades per les elits més riques” segons Oxfam, és l’increment de les desigualtats: no només l’increment de la distància entre els més rics i els més pobres, també l’empobriment, la precarització, de les classes mitjanes.

Contra la riquesa extrema

Cal lluitar contra la pobresa, contra la pobresa extrema, garantint un mínim de qualitat de vida a totes les persones; i cal lluitar també contra la riquesa extrema, contra aquesta oligarquia mundial que genera, cada vegada més desigualtats.

També és responsabilitat dels més rics lluitar contra la pobresa, però les desigualtats no es resoldran a base de donacions i d’obres de caritat; i no han de ser les cada vegada més precàries classes mitjanes les que suportin el pes de la lluita contra la pobresa i les desigualtats!

Les desigualtats només es llimaran amb unes polítiques econòmiques i fiscals més justes, evitant l’evasió d’impostos, garantint l’accés universal a l’educació, la protecció social i la salut, promovent salaris dignes…

Si volem que els pobres no siguin tan pobres, els rics hauran de deixar de ser tan rics! Per eradicar la pobresa extrema, cal eradicar també la riquesa extrema! Tan senzill com això!

 

I és que avui ja sabem que com més rics, més pobres!

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca