Què volen fragmentar?

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Aquest passat cap de setmana vaig viure un capítol digne de comentar. Sabeu que vivim en una societat fragmentada no? En tinc dubtes, però mireu què us explicaré. Dissabte, el Blanes d’hoquei, del qual en sóc cap de premsa, va jugar un partit contra el Cerceda gallec. El twitter del club gallec va retuitejar tots els tuits que vaig anar fent en català. El resultat? Tothom va saber què va passar en el partit i no hi va haver ni una queixa perquè ho fèiem en català.

Aquesta petita anècdota es contraposa al que vivim avui dia. La societat viu en un món i alguns polítics en un altre ben diferent. Ja fa masses dies que escolto des de diferents partits polítics denunciar la situació que es viu a Catalunya (em refereixo als unionistes). Aquests estan dient que la societat catalana s’està fragmentant. M’hauran d’explicar com es fragmenta perquè de moment no m’he trobat en cap situació que m’indiqui que vivim en una fragmentació en tota regla, ans al contrari,  hi ha un viu debat on el més important és respectar uns als altres.

Com molts sabreu el que acaba quallant és el discurs de la por. Hi ha gent que escolta el discurs d’un polític i s’ho acaba creient. Per exemple, si surt el ministre de l’Interior parlant per tot Espanya i diu que no ha pogut celebrar el Nadal a Catalunya com volia perquè la societat està fragmentada, què faríeu vosaltres si sou un ciutadà de qualsevol racó que no sigui Catalunya? Molts se’l creurien i això és el que ha passat. Fer segons quines acusacions és passar-se de frenada i dir que avui dia la societat catalana està fragmentada és mentir i ell ho sap. No és digne que un ministre menteixi, però no vindrà d’aquí.

Per seguir posant exemples de com fragmentar una societat podem apel·lar als gestos que reclamen alguns partits com el mateix Ciutadans o bé el president Rajoy demanant que es dialogui. A veure, el diàleg no el tenen ben comprès ni uns ni altres. Us recordem que fa temps que es denuncia la situació de Catalunya i tant uns com altres han mirat cap a un altre costat quan des de Catalunya s’ha instat al diàleg. Ciutadans apel·la al diàleg com una mesura política per captar vots descontents i Rajoy fa el mateix però per fer veure que està treballant per resoldre el problema català però com tots sabem, no sap què i com fer-ho.

Potser qui si està fragmentat en tota aquesta situació és el PSC. Fa un programa electoral on diu que vol que els catalans puguin exercir el dret a decidir segons unes garanties legals. Els ciutadans els voten pensant que ho defensaran però… Senyors, no és legal enviar al parlament espanyol una proposta perquè transfereixin la potestat de realitzar una consulta? Em sap greu, però hi ha fets que em patinen i aquest n’és un. No serà el primer ni últim partit que incompleixi un programa electoral.

Només voldria fer una afirmació, la societat catalana no està fragmentada. Fer aquestes falses acusacions són el que pot comportar que a la llarga alguns s’ho creguin i facin divisions entre bons i dolents. Aquesta no és la realitat que es viu. El respecte és el primer element que hi ha en tot el procés que conduirà Catalunya a un nou estadi. Crec que ningú es pot queixar de la dignitat de com s’està portant tot el procés i l’últim que es vol és fragmentar la societat.