Des de fa un temps que estic fent la tesi doctoral. En aquest impàs de temps he pogut comprovar com moltes vegades la voluntat d’un poble no és la que va per davant sinó que la voluntat política és la que mana. Ens agradi o no el ciutadà en si, ben poc poder té, encara que vivim en una democràcia. El poder recau en aquell qui té diners o un cert control sobre els estaments polítics més importants, la resta, poc importa.
Us citaré un cas històric. Actualment estic centrat en l’estudi de l’època que va de 1930 al 1931. Era un moment molt important pel país. Sortien d’una dictadura i calia fer un pas endavant. Em voldria centrar en el cas de les diputacions catalanes. Amb la “dictablanda” es va donar el moment de buscar la unió de les 4 diputacions per crear una regió catalana. Es volia aprofitar un buit produït per la mateixa dictadura per aconseguir aquest nou ítem per la societat catalana. L’objectiu era aplicar la proposta d’estatut de 1919.
Sense entrar amb masses detalls podem dir que van ser mesos intensos, de negociacions entre els diferents presidents encapçalats per Maluquer i Viladot que va donar la proposta al mes de maig de 1930. Es van crear comissions dins de cada diputació. Es van fer manifestacions a favor de la regió catalana. Semblava que tot i la precarietat del moment es podia aconseguir, però sabeu qui va fallar en aquesta iniciativa? Els partits polítics. Ells amb els seus interessos van fer que el procés per aconseguir-ho es tallés al novembre d’aquell any.
Aquest és un petit exemple del que va passar al 1930. Però retornem al present. Estem en un moment important pel futur de Catalunya. La societat civil ja ha demostrat més d’una vegada que vol manifestar-se a les urnes a través del conegut dret a decidir. De moment les respostes des de Madrid només són negatives o mirar cap un altre costat. En canvi els polítics catalans del front nacionalista s’han alçat en el mateix camí que el poble i estan reclamant el que volia la societat civil. Però fins quan durarà aquest camí? Passarà el mateix que al 1930 i ens tornarem a quedar amb un pam de nas? És realment interès o senzillament la necessitat del moment?
Ja sé que comparar una societat i l’altra pot ser un problema, però ens agradi o no estem en un moment delicat. No importa per res del món el que opini un ciutadà en concret i en aquest cas milions de persones. No volen donar sortida a una preocupació, perquè si realment visquéssim en una democràcia a dia d’avui els governs de Madrid i Catalunya ja s’haurien assegut en una taula i haurien trobat una solució. Pel contrari sembla que cada cop sigui més evident que parlem amb una paret i que les paraules retornen com si es tractés de l’eco.
L’any 2014 serà clau i vital per comprovar de primera mà si estem al 1930 o no. Si realment fem un pas endavant i superem el mur de l’interès polític. Cal veure si els polítics catalans realment són els representants de la ciutadania i finalment deixen de banda l’interès personal per donar sortida a les veus de milers de persones. Crec que durant el 2014 superarem el mur de 1930 i podrem estar orgullosos del moment que viurem. Bon any a tothom!