El compte enrere per demanar l’opinió dels catalans sobre el seu futur polític ja ha començat. Catalunya té un any per treballar en tres direccions el que representa consultar els ciutadans d’aquest país a quin horitzó polític i nacional aspiren.

En primer lloc, el 9 de novembre del 2014, els catalans que vagin a votar han d’haver pogut tenir tota la informació sobre què vol dir cada concepte i quines són les conseqüències reals dels seus actes. Això significa que ara cal fer un gran esforç de pedagogia per traslladar a l’opinió pública el significat de constituir-se en un Estat i, sobretot, que representa esdevenir un Estat independent. En definitiva, explicar que passarà si el resultat del referèndum és el SI/SI o el SI/NO.

En segon lloc, és imprescindible crear una àmplia xarxa de suports internacionals per generar un clima de simpatia al procés que ha iniciat Catalunya, La comunitat internacional ha de saber els motius i l’abast del que s’ha iniciat.

I per últim, i no és el menys important, cal explicar-se encara més a Espanya; a l’Espanya que es situa més enllà de l’Ebre i a l’Espanya interior que hi ha a Catalunya. A Madrid, cal esgotar totes les vies humanes, comunicatives i legals per evitar que acabin guanyant els que volen traslladar als ciutadans que l’opció de Catalunya és traumàtica i insolidària. I, sobretot, cal convèncer els dirigents polítics del PP i del PSOE que un procés d’aquestes característiques no solament no es pot impedir, sinó que s’ha de poder pactar: el model escocès és un bon exemple. Però també convé ser clars en l’aspecte sentimental: decidir el futur de Catalunya no és trencar, ni separar, ni renunciar a cap vincle familiar; no és aixecar cap frontera; no és expulsar a ningú…

Catalunya només vol decidir el seu futur, sense exclusions, sense imposicions, democràticament i convidar a tothom que el comparteixi.

Joan Mora i Bosch
Alcalde de Mataró