Cinema i religió, polèmica servida

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

N’hi ha que tenen la pell molt fina. Es veu que enguany tindrem figureta del caganer amb la Moreneta i les crítiques no s’han fet esperar. Que si això és una falta de respecte, que si amb els símbols no s’hi juga. M’admira que la gent inverteixi temps i energia en discutir bajanades com aquesta, però vaja, qui no té feina el gat pentina. M’imagino que els devots no deuen anar massa al cinema, potser per evitar-se disgustos, perquè de pel·lícules en què les icones religioses queden malparades n’hi ha una colla. Permeteu-me avivar una mica la polèmica i centrem-nos en comentar títols en què el catolicisme hagi estat durament criticat.

Scorsese i el seu Jesucrist

Michael Haneke ha dit del seu cinema que “és com un mitjó pudent”. Es refereix al realitzador Ulrich Siedl, nou enfant terrible del panorama internacional. Haneke el defieneix d’aquesta manera no pas perquè sigui vulgar ni pestilent, sinó més aviat per la incomoditat que genera cadascuna de les seves propostes. La darrera es va estrenar aquest estiu i era la trilogia Paradís (formada pels episodis Amor, Fe i Esperança). Al segon dels capítols, Fe, Seidl ens mostra la patètica tasca d’una evangelitzadora atrapada en un matrimoni malaltís i plena de contradiccions.

paraíso_fe

El clàssic dels clàssics pel que fa a les polèmiques religioses és L’última temptació de Crist (Martin Scorsese, 1.988). Scorsese, un catòlic convençut, va qüestionar les escriptures tot mostrant una aproximació diferent (i humana, després de tot) a la figura de Jesús. Un home amb dubtes, que se sent sol i traït. I un ésser, a més, amb desitjos sexuals. El Vaticà va posar el crit al cel i sense voler-ho va donar una gran empenta a la pel·lícula, que es va veure perseguida de manera radical (grups religiosos es plantaven a la sortida de les sales per increpar els espectadors) i que va convertir Willem Dafoe en una estrella.

Capellans, monges i Monty Python

Capellans i monges tampoc han estat personatges gaire populars. A Las hermanas de la Magdalena (Peter Mullan, 2.002), per exemple, un grup de noies sense recursos eren maltractades per unes dèspotes religioses a la Irlanda dels anys 50 i 60. La pel·lícula, que va acumular diversos premis en prestigiosos festivals, impacta per la cruesa de les seqüències en què les noies són castigades a mans de les seves superiors. Si ens centrem en els abusos sexuals, a La duda (John Patrick Shanley, 2.008) hi trobareu, a més, un excel·lent duel entre els seus protagonistes, Philip Seymour Hoffman i Meryl Streep. Ella és una monja que sospita que un capellà (en Hoffman) ha violat un menor. I ell… Ell no és aigua clara.

Hermanas_Magdalena

Més val entomar-ho tot amb sentit de l’humor. La fe de cadascú és del tot respectable, però tampoc cal que ens passem de políticament correctes. De tot en podem fer conya si no creuem els límits. Els Monty Python tenien totes aquestes regles ben clares quan van rodar La vida de Brian (Terry Jones, 1.979), pel·lícula irreverent, divertida i surrealista i que va aconseguir que jueus i catòlics es posessin d’acord: tots dos col·lectius la van fotre a parir. L’escena final, on el pobre Brian espera la mort penjat a la creu, és antològica. “Mira el costat positiu de la vida”, li aconsellen. Doncs això. No cal prendre’s això de la Moreneta a la valenta, gent, que només és una figureta de plàstic per al pessebre.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca