Germans, pel bé de la família, o jo pago el dinar

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Joan Figueras i Pomés

Un dia el germà Artur, el gran de la família, va veure que la seva família no ho passava massa bé i va creure necessari reunir-la tota en un dinar per parlar-ne. Va convidar a tots els germans perquè volia trobar una solució per tots i en benefici de tots. La germana Alícia i el germà Albert varen dir-li de seguida que no hi anirien, i el germà Pere també hi va faltar donant excuses d’última hora.

Va arribar el dia del dinar, i quan tots els germans estaven a taula, vingué un cambrer informant de totes les possibilitats del menú. El germà David va dir que no li agradava res, el germà Joan va veure bé algunes de les opcions i al germà Oriol li va agradar molt tot però va menjar tan ràpid que gairebé es va cremar.

El germà Artur va menjar molt pausat, escoltant i observant, i agraint la presència a tots els germans que hi varen assistir ja que junts i parlant podien començar a millorar la situació de la família.

Un cop acabat l’àpat i després que el germà Artur hagués exposat la seva proposta per solucionar el problema i havent escoltat les opinions dels germans, el cambrer s’apropà i deixà la nota sobre la taula. Tots es miraren, i el germà Artur va voler compartir una cosa amb els germans David i Joan: “heu menjat poc i a més pel que he vist no us ha agradat gaire, no fa falta que ho pagueu.” En canvi, al germà Oriol li digué: “ crec que has menjat molt, molt bé i a gust. Vols que ho paguem tots dos? Crec que és just, perquè jo t’he citat i tu has menjat i paït bé.” L’Oriol, però, va respondre que preferia pagar en un proper àpat, en cas que n’hi hagués un altre.

L’Artur, conscient que acabaria pagant tot el dinar, se sentia satisfet d’haver reunit alguns dels seus germans per conversar i intentar solucionar el problema pel bé de tota la família. Va pensar que estaria bé que hi hagués un altre dinar i així treballar junts pel bé de tota la família.

Joan Figueras i Pomés

- Publicitat -

Alcalde de Cadaqués

- Publicitat -